AMB ELS MILLORS PROPÒSITS

Foto: R. Berrocal

Ara que se m’han acabat les excuses per deixar de dedicar una bona part del meu temps a escriure i que la meva declaració de principis ja ocupa la banda dreta d’aquesta pàgina, vull donar la benvinguda als lectors fidels que em faran costat sense defallir en el decurs de l’any 2011 i a tots aquells que, induïts pel màrqueting viral –si me’n surto–, s’aproparan circumstàncialment a El caçador d’instants per fer-hi una ullada. Em proposo penjar un article diari alternant les dues llengües en què habitualment m’expresso –l’una, perquè flueix de manera natural; l’altra, perquè, amb els seus entrebancs, m’estimula d’allò més–. Anuncio també que seré infidel a un dels aspectes més paradoxals de l’univers d’internet: el de l’agrupació temàtica dels seus blocaires. Em faig creus amb l’encomiable ordre que, en matèria de bitàcoles –com diem els pedants a qui no ens acaba d’agradar el minso terme bloc–, governa aquest espai de llibertat i amb la necessària especialització a fi d’assolir-ne l’èxit. És precisament perquè reconec la meva incapacitat per parlar d’un mateix assumpte durant 365 dies seguits que renuncio a enrolar-me en aquest cobejat encasellament. I si la meva manca i l’anarquia argumental que penso instaurar-ne s’ha de traduir en una pèrdua de visitants, també em veuré obligat a resignar-me. Al cap i a la fi, com en Juan Palomo, yo me lo guiso, yo me lo como.