14 de març 2011

AMB LA POLS A COLLIBÈ

Foto: Klaus Pichler
Segons el versicle del Gènesi (3, 19), «venim de la pols i en pols ens convertirem». Però, i mentrestant... què? Quina relació tenim amb la pols al llarg de les nostres vides? Molt senzill: una relació simbiòtica. Som com germans bessons. Ens necessitem. La pols conviu amb nosaltres permanentment. Així almenys ho reflecteixen les estadístiques, les quals, tan presents o més que la pols en la nostra existència, resulten aclaparadores. El ritme de producció de polseguera en una llar és de sis mil·ligrams per metre quadrat cada dia. O, el que no deixa de ser el mateix, el nostre matalàs conté entre un i tres quilos de pols de mitjana (amb un exèrcit lleial de 10.000 àcars).
El màxim exponent de la pols és el borrissol, una composició en què tot s’aprofita: pèls –molts–, caspa, pell morta, pols, fibres de la roba, restes de menjar, pol·len i partícules minerals i orgàniques. El borrissol neix, creix i es reprodueix per electricitat estàtica. S’origina a partir del despreniment d’un pèl del cap (cada dia ens cauen al voltant de 100). Un cop arriba al terra, factors externs com la llum del sol, el fregament de les nostres passes o un petit corrent d’aire l’omplen d’electricitat estàtica. Aleshores entra en joc l’atracció, és a dir, la força física que actua com un imant amb les partícules de pols, amb la pell morta, amb els fils de la roba i la resta d’elements; tots fan pinya entre si i es desplacen amb insolència arreu d’on sigui, no necessàriament a fi de trobar aixopluc sota el sofà, els armaris i els llits o en un racó amagat. El cas és que no hi ha manera de deslliurar-se’n. Per tant, deixem-ho córrer! No val la pena de matar-se netejant. N’hi ha prou amb els 50.000 milions d’hores que en aquest país s’inverteixen en els 61,6 actes de neteja anuals, així com amb els gairebé 3.000 milions d’euros que es gasten en productes de neteja –ah, un altre cop les estadístiques!–.
Ara, a més, gràcies a la feina impagable d’un fotògraf austríac amb ínfules de sociòleg, en Klaus Pichler, podem comprovar que, efectivament, l’activitat que es realitza en un lloc determina, en certa mesura, la composició del seu borrissol. Així doncs, és molt diferent la volva de brutícia que neix en una benzinera de la que es genera en una oficina, o la que s’origina en una llar d’infants de l’apareguda en una sala de cinema. Qui estigui lliure de pecat que es posi a netejar immediatament.
Nota: Ara ja sé que si he tingut valor per fer un post sobre la pols puc escriure sobre qualsevol cosa.

1 comentari:

  1. Totalment d'acord amb la nota.
    Has fet interessant un tema tant poc gratificant com aquest.

    Si més no, amb tu acabo de descobrir el vessant literari de passar l'escombra per espantar el borrissol del passadís de casa meva, que s'acumula com una pilota gegant semblant a aquelles que apareixien en els westerns que veia a la tele en blanc i negre quan era petita

    ResponElimina