LA PERVERSA NOVA LLEI ANTITABAC

Foto: R. Berrocal

Ja hi tornem a ser. S’apropa una altra contesa electoral i amb ella l’anunci d’una nova tongada de prohibicions –algunes, fins i tot, amb l’amenaça inherent de restringir encara més prohibicions anteriors–. Sembla que, d’un temps ençà, prohibir garanteix un considerable nombre de vots. N’és un bon exemple la llei antitabac que ha entrat en vigor en començar el 2011 i que, a causa de les rutines polítiques d’aquest país, curiosament substituirà l’antecedent amb una precisió suïssa de quatre anys. A més, per tal d’acontentar un electorat que, a ulls de la nostra inefable classe governant, està més preocupat per la seva salut que no pas per la seva migrada economia actual, la nova llei rebla el clau fins al punt de no deixar canya dreta. D'entrada, ja no es podrà fumar en cap local d’ús públic tancat, ni tan sols en aquells que, amb motiu de l’antiga llei, n’havien destinat un espai després de realitzar-ne una respectable inversió monetària. A més, quedaran exclosos de fum els recintes acotats a l’aire lliure amb presència d’infants i els voltants dels hospitals. Ara bé, per contra, sí que estarà permès de fumar en espais habilitats de les presons, dels centres psiquiàtrics i per a discapacitats, i dels geriàtrics. Vet aquí com, una vegada més, la perversió i l’obscenitat del sistema, lluny d’afanys altruistes, convida els grups socials conflictius o desafavorits a precipitar-se al buit sense remissió. O, almenys, aquesta és la lectura que se’n desprèn. Si tan dolent resulta el tabac, tothom està sotmès a les conseqüències i, per tant, convé eradicar-lo sense embuts. A mi, tanmateix, en qualitat de fumador ocasional de cigars, la llei no m’afectarà en absolut ja que sempre he tingut molt clar que fumar no deixa de ser un altre plaer onanista.