10 de set. 2011

LISBOA: PAISATGE AMB FIGURES (I IV)

Foto: R. Berrocal

(... Ve de fa dos dies)
Però, sens dubte, els gran al·li- cients de Belém són el Mosteiro dos Jerónimos (1502) i la Torre de Belém (1516). Tots dos van ser construïts en temps del rei Manuel i seguint l’estil conegut com a manuelí (barreja d’emblemes nàutics, filigrana morisca i elements indis, la peculiaritat del qual consisteix a evitar qualsevol tipus de simetria, vertadera especialitat lisboeta). Tots dos són part del gloriós passat d’un imperi portuguès de descobriments i conquestes.
A la Lisboa del segle XX també hi ha hagut construccions faraòniques. La més espectacular i pràctica de totes ha estat el Ponte 25 de Abril, inaugurat el 1966 amb el nom del dictador António de Oliveira Salazar i rebatejat el 1974 amb l’actual nom de la data que rememora la Revolució dels Clavells.
A la vora esquerra del Tajo, en un extrem d’aquest pont de tres mil dos-cents metres de llarg, construït per donar sortida al trànsit de carretera cap al sud, s’aixeca l’Estátua do Cristo Rei, un monument de més de cent metres d’alçada de gran similitud amb el de Rio de Janeiro. Les mares portugueses van prometre erigir aquesta estàtua si els seus fills no havien de combatre a la Segona Guerra Mundial. Amb el temps, la imatge ha donat lloc a un bon grapat d’acudits. Uns diuen que amb els seus braços en creu controla l’accés a la superpoblada Lisboa com si fos un guàrdia urbà; altres creuen que amb el seu posat pretén espantar els conductors que no volen pagar el peatge.
El viatger no pot despertar del somni que protagonitza sense haver-se aturat en un cafè a gaudir de l’aroma d’una bica (un cafè ben carregat) i de la fortesa del sumo (aiguardent), mentre s’assisteix a les pausades converses dels ciutadans lisboetes a última hora de la tarda. És el millor epíleg d’una jornada que s’ha de culminar davant d’un plat de bacalhau o de sardinas assadas, tot deixant-se dur per la tonada dels acords nostàlgics del fado. Perquè, com deia el poeta Luís Vaz de Camoes, som «aquí on acaba la terra i la mar ens espera». 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada