LISBOA: PAISATGE AMB FIGURES (III)

Foto: R. Berrocal

(... Ve de fa dos dies)

Construïda entre 1879 i 1882, en honor a l’alliberament del jou espanyol, l’Avenida da Liberdade és l’artèria més bella de la ciutat. Té noranta metres d’amplada per un quilòmetre i mig de llargada –supera, fins i tot, els Camps Elisis de París– i està plena d’arbres i de petits jardins, estanys, fonts, cascades i estàtues, un autèntic plaer per passejar sense pressa. Al final d’aquesta avinguda que puja amb una inclinació imperceptible està situada la plaça Marqués de Pombal, on s’erigeix el monument al gran estadista portuguès que va reconstruir Lisboa després del terratrèmol de 1755.

Travessant la plaça del Marqués de Pombal s’arriba al Parc Eduardo VII, el millor de Lisboa, des de la terrassa superior del qual es pot entreveure tota l’Avenida da Liberdade fins a la Baixa. Dos sorprenents hivernacles, un per a arbres i plantes tropicals (Estufa fria) i un altre per a flors delicades (Estufa quente), constitueixen la principal atracció d’aquest parc.

A la part alta de la ciutat, comunicat amb el barri central per la sumptuosa Rua Garrett –el carrer més ric de Lisboa–, es troba el Bairro Alto. Les seves cases antigues amb balcons enreixats i teulades cobertes de molsa l’han fet objecte de les preferències dels ciutadans lisboetes a l’hora de comprar un pis. Tot i tractar-se d’un barri acollidor en què tothom es coneix, en arribar la nit es transforma en un cau de drogoaddicció i prostitució.

Belém, igual que el Bairro Alto, no va patir cap destrossa seriosa com a conseqüència del terratrèmol de 1755, raó per la qual encara conserva la majoria dels seus històrics edificis. Una visita per aquest barri requereix, com a mínim, un dia sencer. El Palácio de Belém (1700), al bell mig del districte, és la residència del president de la nació des del 1910. La seva admirable façana fa que se’l conegui com a Palácio Cor de Rosa.

(Continuarà... )