LA CREATIVITAT EN L'EDUCACIÓ DEL FUTUR

Foto: Imatges Google

TED (Tecnologia, Entreteniment i Disseny) és una organització sense ànim de lucre dedicada a difondre idees que valen la pena. El seu congrés anual té molta repercussió per la qualitat dels seus conferenciants i per una sorprenent varietat temàtica que engloba ciència, art, disseny, política, educació, cultura, negocis, tecnologia, entreteniment, etc. Us ho he anunciat com si jo estigués molt familiaritzat amb tot plegat, però el cert és que només fa unes setmanes –arran de l’obstinació d’un amic perquè li fes una ullada a un vídeo d’una conferència– que en conec l’existència.  

Avui vull parlar de Sir Ken Robinson i del que va dir temps enrere sobre la creativitat en l’àmbit de l’educació. Les seves paraules coincideixen amb molts dels nostres pensaments –tant els d’ara com els de la nostra ja llunyana adolescència– sobre la nostra pròpia formació o la dels nostres fills, reflexions que malauradament solen esvair-se tan bon punt sorgeixen. Per començar m’agradaria al·ludir als antecendents històrics i dir-vos que el nostre sistema educatiu està basat en l’aptitud acadèmica. Va inventar-se al segle XIX, a partir de les necessitats derivades de la industrialització. La seva jerarquia es fonamenta en dues idees: prevaler les matèries més útils per al treball i premiar l’habilitat per a l’estudi. La conseqüència d’això és que molta gent brillant i creativa ha renegat les seves virtuts perquè a l’escola no ha estat mai prou valorada (quan no ha estat directament estigmatitzada) en allò que excel·lia. En definitiva, el sistema educatiu mata la creativitat.

Sir Ken Robinson posa un exemple tan entranyable com evident. Parla d’una nena de sis anys en una lliçó de dibuix. El mestre, en veure-la tan concentrada, li pregunta: «Què dibuixes?». La nena respon: «Faig un dibuix de Déu». «Però, ningú no sap com és Déu!», li retreu el mestre. «Doncs, en un minut ho sabran», conclou la nena. La moralitat d’aquesta història és que els nens s’atreveixen a arriscar. No tenen por d’equivocar-se. Si s’anul·la la possibilitat de l’error, es neutralitza també la potencial genialitat. I això és el que ha passat sempre a l’escola. Creixem perdent la creativitat. O, més ben dit, som educats per perdre-la.

Tenint en compte que en els propers trenta anys es graduaran en el món més persones que en tota la història de la humanitat, els títols deixaran de ser importants. Ara es necessitarà mestria on abans només calia una llicenciatura. El títol ja no garantirà la feina com fins ara. Haurem de replantejar-nos la nostra visió de la intel·ligència. I això, en el futur sistema educatiu, obligarà a donar-li a la creativitat un paper tan rellevant com a l’alfabetització. Un paper que ve reclamant des de fa dos segles.