ELS PERILLS DE LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA

Foto: Imatges Google

La primera vegada que vaig veure un ordinador personal va ser als quinze anys, a casa d’un amic de l’escola. Em va convidar a jugar al One on One –un joc de bàsquet que enfrontava els mítics Julius Erving i Larry Bird–en el seu Commodore 64, que en aquell temps regnava el mercat informàtic fins que l’enlluernadora irrupció de l’Spectrum 128 li va arrabassar l’hegemonia. Uns anys més tard, un altre amic –el millor que he tingut durant la infantesa i la joventut– em va muntar el meu primer ordinador PC 286 a partir del hardware que vam adquirir en un sòrdid magatzem del Poblenou. Res comparable, però, amb l’emoció experimentada l’estiu següent quan la meva xicota em va regalar la meva primera impressora. Tampoc no oblidaré mai l’embogiment de les parpellejants lletres verdoses del meu arcaic monitor de becari sempre que, en apropar-se, la immensa humanitat del crític de música clàssica Roger Alier feia trontollar el terra emmoquetat del balneario, l’espai annex a la redacció del diari La Vanguardia que compartien les seccions de Cultura, Espectacles i Economia dins de l’històric edifici del carrer Pelai.

Físicament, no tinc la sensació que, d’aleshores ençà, les coses hagin canviat gaire, però quan analitzo la magnitud de la revolució tecnològica a què hem assistit en trenta anys comprenc amb torbament que aquestes anècdotes del passat són una pura fantasia antediluviana. Ara ens trobem en una altra dimensió on, fins i tot, hem començat a posar en dubte la benignitat d’aquest procés evolutiu. Així ho explica l’assaig «Superficiales. ¿Qué está haciendo internet con nuestras mentes?», de l’expert en noves tecnologies Nicholas Carr. Una crítica demolidora a la distracció constant que, en el marc de la nostra existència digital, diàriament ens erosiona la capacitat de concentració, de controlar els nostres pensaments i de pensar de forma autònoma. I és que, argumenta l’autor, l’assumpció de tasques en paral·lel que avui en dia permet internet ens deshumanitza i destrueix la nostra singularitat, a més d'induir-nos a renunciar a la privacitat i a la llibertat per gaudir plenament dels plaers de la societat de consum.