ELS XIRINGUITOS DE LA RAMBLA

Foto: R. Berrocal

Tot i que hi visc a prop i que, pel cap baix, estic obligat a creuar-la quatre vegades al dia, no m’ha agradat mai La Rambla. Contràriament al que puguin dir alguns nostàlgics, jo sempre l’he coneguda embrutida i trista. Les nombroses agressions que ha sofert en el decurs del temps han eliminat qualsevol rastre del seu passat esplendorós, com no sigui l’alegre esperit que encara conserven algunes floristes. Em recorda la Mequinensa de Jesús Moncada, irremeiablement colgada sota les soles d’un pantà de turistes i despersonalitzada per les diverses màfies que, amb el seu treball de sapa, s’han apoderat de la majoria dels establiments que l’envolten.

Des de fa uns mesos, però, una nova escomesa ha depauperat encara més el llastimós panorama rambler. L’última setmana d’agost, en una altra mostra de la roïndat amb què solen aplicar-se les mesures impopulars, els polítics d’esquerra del nostre consistori van aprofitar l’absència vacacional dels ciutadans per reconvertir les paradetes dels ocellaires en uns xiringuitos de gelats, refrescos i souvenirs que, recollint les paraules de l’arquitecte Oriol Bohigas, només poden qualificar-se de «putrefactes». Es tracta de punts d’avituallament-franquícia, el doble de grans que els dels animals, perquè els resulti més agradós als estrangers l’estrany pelegrinatge fins vés a saber on en què es veuen immersos tan aviat trepitgen el rovell de l'ou barceloní. Naturalment, gràcies a la seva ubicació privilegiada, a pesar del seu espantós disseny, des del principi han funcionat com a negocis lucratius de primer ordre. No obstant això, en una decisió que de ben segur aixecarà polseguera, els mateixos polítics que, temps enrere, amb visible entusiasme, es mostraren favorables a la seva instal·lació, ara se’n desdiuen i s’inclinen pel seu immediat desmantellament. Diuen que rectificar és de savis, però jo penso que el que veritablement hauria estat de savis era no haver-se equivocat davant d’una evidència infal·lible.