LA LLETJA ESTÈTICA DEL PROGRÉS (I III)

Foto: Imatges Google

(Ve d’abans d’ahir)

Fins arribar a la mateixa essència de la naturalesa humana. No progressem en consonància amb el progrés que hem assolit. Tenim totes les condicions necessàries per donar un salt qualitatiu que ens equipari a altres països tradicionalment més avançats i sembla que haguem embarrancat en un llot de distraccions que ens impedeix qualsevol tipus de marxa. Hi ha qui ho imputa a l’educació però jo prefereixo carregar-ho a la salva d’estímuls externs amb què hem estat canonejats de cop i volta. No oblidem que tan sols vint anys enrere ens semblava miraculós que algú pogués parlar per telèfon mentre caminava o es desplaçava en automòbil. La dictadura que en aquest país han imposat d’un quant temps ençà les noves tecnologies en les àrees de la informàtica, el vídeo i la telecomunicació –iPads, eBooks, iPods, Wiis, PSPs, iPhones, MP5s,... – ens ha convertit en nens sadollats de pastís incapaços de fer la digestió. Estem en plena fase evolutiva, al bell mig d’un estadi darwinià.

Precisament, així que ens allunyem de la ciutat, és a bord del vehicle quan es fan més patents els efectes devastadors del progrés. El litoral català recorda un mar de corall mort, una megalòpoli habitada per fantasmes. Quant a la cultura de la urbanització, bíblica calamitat que ha arrasat el paisatge interior d’aquest país per sembrar-lo impunement de barraquisme i d’individualisme mefític, més val passar-la de llarg si no es vol caure en un desànim irreversible. Fins i tot el llogarret o la masia menys influenciables han estat contaminats de lletjor pel totxo sense arrebossar del cobert o pels pneumàtics i les carcasses de les maquinàries de treball atrotinades.       

El més preocupant de tot és que aquesta manca de gust no genera infelicitat ni ofèn ningú. La funcionalitat a què hem consagrat la nostra existència guillotina qualsevol intent de concessió a l’estètica, una víctima més dels efectes col·laterals de la impetuosa irrupció del progrés en els darrers anys. Proposo que seiem al balancí, encenguem una pipa i ens n’oblidem.