LA LLETJA ESTÈTICA DEL PROGRÉS (I)

Foto: Imatges Google

A la tertúlia del bar del lloro, on a vegades (cada vegada menys) faig el Cacaolat amb altres pares tan bon punt hem deixat els nens al col·le, salta a la palestra la lletjor amb què la bondat econòmica i la modernitat han impregnat la majoria dels àmbits de la vida al nostre país. Em refereixo purament a l’estètica. Tots ens mostrem d'acord en la constatació que el progrés, enlloc de beneficiar-nos, ha acabat devastant el paisatge de la ciutat i bona part del del camp. Si dirigim una mirada zenital, de seguida podem comprovar-ho en les aberracions arquitectòniques que, sense anar més lluny, han despersonalitzat Barcelona després d’haver-la desguarnida de valuosos edificis històrics. En són un bon exemple l’enderrocament de la façana de l’antiga estació d’autobusos de la plaça Catalunya per erigir-hi l’ofensiu triangle de la FNAC o la clamorosa ampliació de la mateixa Sagrada Família, que recorda el fratricidi d’algus joves arbres amazònics els quals, tot enfilant-se al tronc dels seus antecessors, acaben escanyant-los i suplantant-los. Però no queda aquí la cosa. Conforme anem apropant la nostra visió arran de terra, ens adonem, d’entrada, del mal que, des del seu sorgiment massiu a mitjan segle passat, han fet les fusteries metàl·liques. Dubto que pugui agradar a algú el llardós enreixat plegable amb què es tanquen nombrosos establiments comercials o la mimètica substitució de la fusta dels portals per un impersonal ferro colat de penal d’alta seguretat. I què dir de l’aparadorisme. Després dels anys i panys que van caldre perquè els botiguers d’aquesta ciutat es convencessin de la importància d’embellir els seus negocis a fi d’atraure la clientela, arriba la globalització i ens trobem novament al capdavall del carrer. L’espectacle que ofereixen les botigues de menuderies dels xinesos o les de roba del carrer Trafalgar és, tirant curt, llastimós. Com també inciten a arrencar a córrer els basars de telefonia mòbil i altres aparells electrònics dels paquistanesos i les barberies marroquines. O la invasió de franquícies gelateres que obren tot l'any per tractar d'imposar-nos els costums d'altres llocs. O les cafeteres que fan un cafè tallat pel mateix patró –o, millor dit, colat pel mateix filtre–, o...  

(Continuarà...)