LES PROPIETATS DE LA LLIMONA?

Foto: Imatges Google

El meu sogre, amb un permanent afany col·laborador, em fa arribar a la meva bústia electrònica, «per si et pot servir!», el següent missatge:

“La llimona (Citrus limonum Risso, Citrus limón (L.) Burm., Citrus Medica), deu mil vegades més potent que la quimioteràpia, és un producte miraculós per matar les cèl·lules cancerígenes. Per què no estem assabentats d’això? Perquè existeixen organitzacions interessades a trobar una versió sintètica que els permeti obtenir beneficis multimilionaris. Així que, d’ara endavant, vostè pot ajudar algun amic que ho necessiti avisant-lo de la conveniència de beure el suc de la llimona per prevenir la malaltia. (...) Quantes persones han mort mentre les grans corporacions ens n’amagaven el secret? (...) La font d’aquesta informació és sorprenent: procedeix d’un dels fabricants de medecines més important del món, el qual afirma que, després de més de vint proves, es té la certesa que l’extracte de la llimona destrueix les cèl·lules malignes en dotze tipus diferents de càncer sense afectar-ne les sanes”.

El missatge conclou amb una adreça, “Institut de Ciències de la Salut, L.L.C. 819 N. Charles Street Baltimore, MD 1201”, i una ordre: “¡¡¡¡Reenvia-ho a tothom... !!!!”.

De primer moment, estic temptat d’eliminar-lo sense més, però de cop i volta m’imbueixo de l’esperit del detectiu del Ricardo Piglia que vaig portar a aquest espai la setmana passada i decideixo investigar. Més que la notícia per si mateixa, el que de debò m’interessa és qui l’ha difosa, i les meves primeres indagacions em duen a un bon grapat de blocs personals i d’associacions relacionats amb l’alimentació sana i l’ecologisme. Tots sense excepció s’han fet ressò de l’article i l’han publicat textualment; no n’han canviat ni una coma i, a jutjar pel to dels comentaris, li atorgen una validesa absoluta. Alguns, fins i tot, es vanaglorien de la importància de contrastar les notícies. Però el cas és que jo continuo sense treure'n l'entrellat. Opto aleshores per tirar pel dret. Em fico al Google Maps i, després de recórrer de dalt a baix el carrer Charles de Baltimore, l’únic que trobo són dues cafeteries i un restaurant, un col·legi de secundària i un gran centre comercial. Sembla com si, d’un dia per l’altre, l’Institut de Ciències de la Salut d’on ha sortit tot s’hagués fet fonedís.