UNA REEIXIDA ESTRENA SOBRE ALGÈRIA

Foto: Imatges Google

Feia setmanes que no anava al cine i ahir, al segon intent, en l’última sessió, vaig posar fi als dies de llarga sequera. Em vaig arriscar amb una estrena, «De dioses y hombres», una pel·lícula francesa dirigida per Xavier Beauvois que, l’any passat, va obtenir el Gran Premi del Jurat en el Festival de Cannes. I l’aposta em va sortir bé, fins al punt que vaig aconseguir vèncer la son, prova fefaent que el film val la pena.

La pel·li narra com l’harmònica vida que duen vuit monjos trapencs a la localitat de Tibhirine, en el monestir dels Nostres germans de l’Atles, al cor d’Algèria, els és arrencada de soca-rel a causa del seu segrest i posterior execució –no de tots– pel Grup Islamista Armat (GIA). Es tracta d’un fet real que va tenir lloc la primavera de 1996, després de l’onada de radicalisme islàmic que, des de començaments dels noranta i, sobretot arran de l’assassinat del president Mohamed Boudiaf l’any 1993, va ensenyorir-se del país africà. No us en revelaré l’argument però sí que m’agradaria destacar-ne el treball dels actors, alguns dels quals, com el Michael Lonsdale («El nom de la rosa» i «Àgora»), molt coneguts pel gran públic. Ara bé, per a mi, l’instant sublim que, per si mateix, justifica la contemplació de la pel·lícula és el de l’emotiva audició de tots vuit monjos –més un altre de convidat–, asseguts a la taula del refectori, de la peça musical d’en Txaikovski, «El llac dels cignes». És digne de figurar en el rànquing de moments memorables de la història del cine. 

Aquesta, de fet, no ha estat la meva primera incursió en el conflicte islàmic que assetja Algèria des de fa un bon grapat d’anys. Ja a les primeres escenes de la pel·lícula, en què amb una mestria notable, queda nítidament fotografiat el desolador panorama d’aquest país, em va venir al cap la brutal «Trilogía de Argel» («Morituri», «Doble blanco» i «El otoño de las quimeras»), del magnífic escriptor i ex oficial de l’exèrcit algerià, Yasmina Khadra. Dubto molt que arribi a oblidar mai el desconsol vital del seu comissari Ibrahim Llob.