18 de febr. 2011

ARCADI ESPADA VS. JAVIER CERCAS

Espada Vs. Cercas. Foto: Imatges Google
Trifulga a la vista!!! Ja era hora! A la fi una bona baralla en el cenacle literari d’aquest país! Em sento com un cowboy de l’antic Far West americà anhelós de participar en una d’aquelles bregues col·lectives que fan agafar afició. Quan encara cuejaven les declaracions de l’escriptora Nuria (sense accent) Amat, la recent guanyadora del premi Ramon Llull, al programa del Cuní, en què criticava el tracte discriminatori que van rebre els autors catalans que escriuen en castellà a la Fira de Frankfurt de l’any 2007, sorgeix ara la pugna entre dos pesos pesants de les nostres lletres. Hauríem de recular a un quant temps enrere per trobar una confrontació similar, amb l’acarament entre el Fernando Savater i el Bernardo Atxaga arran de les seves posicions oposades vers el conegut problema identitari basc. O amb la controvèrsia lingüística nascuda entre el grup poètic Els imparables i algunes de les patums literàries catalanes de sempre. I més encara, amb tot el que comportà l’embolic d’entrevista del polifacètic Ramón de España a l’actor Juanjo Puigcorbé, o l’acritud amb què polemitzaren el periodista i poeta David Castillo i el showman Andreu Buenafuente després que el primer, victoriós en una diada de Sant Jordi, arremetés contra els llibres mediàtics.
El pugilat que ha portat l'alegria a l’ensopiment generalitzat, tanmateix, té un caire purament intel·lectual. Jo l’he trobat apassionant. Miro d’explicar-vos-el. El passat dimarts l’Arcadi Espada publicava a El Mundo una columna en què difonia la falsa notícia que el Javier Cercas havia estat detingut en un prostíbul al barri madrileny d’Arganzuela durant una batuda de la policia contra una xarxa de prostitució. Però en cap moment no donava a entendre que es tractava d’una faula, ja que, a pesar de la no implicació d’en Cercas, l’operatiu policial sí que hi tingué lloc. Ahir el mateix Espada reconeixia que havia estat un simple joc amb el qual pretenia replicar l’article que el diumenge anterior escriví en Cercas utilitzant la mateixa tècnica. Tot ha estat una conseqüència de l’estira i arronsa que mantenen des de fa temps per l’ús de la ficció en el periodisme. Mentre que en Cercas defensa la licitud d’un periodisme amb articles en què no tot el que s’expliqui respongui a la veritat dels fets, l’Espada insisteix en la immoralitat d’aquest model. «Per això, seguint els consells d’en Cercas, he fabricat una veritat moral a partir d’una mentida fàctica», ha declarat l’Espada. El primer uppercut l’ha llançat ell. Tots esperem ara el jab o el hook d’en Cercas. Seguirem informant.

1 comentari:

  1. Joan Anton Sanchez Romero19 de febr. 2011, 20:18:00

    Les paraules a través d'un article poden ser utilitzades per fabular amb mentides i també amb veritats,però crec que no es gens ètic escriure mentides que poden fer mal a la honorabilitat de les persones,penso que hi ha altres formes de poder ser crític amb un altre escriptor sense ofendre ,qui sap utilitzar les paraules ha de coneixer formes lingüístiques on la ironia i el sarcasme poden ser dues eines que al públic en general el faci pensar sobre aquestes petites rivalitats ben portades ja que poden ser molt enriquidores per al personal lector,El bon gust no ha d'estar contraposat a una bona crítica,

    ResponElimina