BÈLGICA AL PASSATGE DE LES CABRES

Foto: Imatges Google

Per estrany que pugui semblar, conec Bèlgica gràcies al passatge de Les Cabres, i, més concretament, a la paradeta de llibres a l’aire lliure que, entrant des del carrer del Carme, hi ha en l’estret corredor que s’obre a la plaça de Sant Galdric, a tocar del mercat de La Boqueria. La propietària, la Véronique, és una simpàtica i políglota belga de mitjana edat, amb el somriure d’un nen entremaliat, roba, pentinat i posat baronívols, i una mirada que conté tot el paisatge de les Ardenes. M’atreviria a dir que bona part de les joies literàries amb què he anat assortint la meva biblioteca les he trobat, exposades a un preu irrisori, damunt del taulell de no més de cinc metres per un que constitueix el seu negoci durant els matins. Els dissabtes, en sortir del mercat amb el carretó ple a vessar de la compra setmanal, m’agrada fer un alto en el camí de tornada cap a casa per capbussar-me en l’acurada selecció que la Véronique aconsegueix aplegar i per admirar-ne al mateix temps la prodigiosa capacitat organitzativa a l’hora de dividir l’espai per tal que convisquin en perfecta harmonia els llibres de literatura en català i castellà, els escrits en llengües estrangeres i els de luxe, els d’assaig i poesia, i, per descomptat, els còmics i les revistes.

El passat cap de setmana, la meva llibretera i confident em revelava una dada sobre la realitat belga imprescindible per entendre el penós rècord Guinness de nou mesos sense un govern constituït –no un desgovern– que acaba d’establir el seu país natal. Resulta que Bèlgica és com una enorme vaca burocràtica de la qual muny la major concentració de ministres del món –una electa seixantena–, d’acord amb la divisió administrativa dels anys setanta en tres regions: Flandes, Valònia i Brussel·les. «Contràriament al que pugui dir-se des de l’exterior i de les tímides reinvindicacions de grups minoritaris –assegura la Véronique–, en el fons ningú no vol allunyar-se de la vaca». De fet, tal com veig recollit a la premsa, els belgues es prenen l’actual situació amb filosofia i bon humor. Sota la irònica proclama de “la revolució de les patates fregides”, exquisidesa gastronòmica de la qual se’n consideren els inventors, han sortit ara al carrer, no per fer fora un govern, com a Tunícia i Egipte, sinó perquè torni.

Espero que la cosa no s’emmerdi ja que fa temps que friso per trobar un vol low cost que em permeti fer una escapada per caure en el tòpic tal com Déu mana i entaular-me davant d’un plat de musclos i una cervesa, amb l’Atomium en la llunyania. O bé davant d’un esmorzar exclusiu de xocolata mentre llegeixo una aventura del Tintín.