 |
| Foto: Imatges Google |
La Mónica, l’editora que, juntament amb el Carles, constitueix des de fa unes setmanes amb mi, una tripleta infal·lible a la meva nova feina, està assabentada de la dèria que tinc amb els llibres. Jo, al meu torn, conec la devoció d’ambdós pel cinema, aquella que els duu des de fa temps a donar la seva opinió d’expert a la revista digital Miradas de cine i, qui sap si abans del que em penso, a fer-me el salt per viure exclusivament de la crítica cinematogràfica. L’altre dia vam mirar d’intercanviar coneixements. Li vaig preguntar per la pel·lícula Cisne negro, del director nord-americà Darren Aronofsky, i me la va recomanar sempre que no n’hagués vist cap altra d’anterior. «En cas contrari –va aclarir–, corres el risc de caure en un déjà vu, en un bucle causat per la tediosa mania de l’autor de repetir sempre la mateixa història». Seguidament, amb la seva habitual gentilesa, em va demanar que li recomanés un llibre. Ufanós per la sol·licitud, vaig badar. «Què t’agrada?», vaig dir-li. «Per exemple, la ciència-ficció!». «Merda, ja he begut oli! –vaig pensar–. Qui entén del tema en realitat és el Josep, el meu veí del cinquè, a qui sempre recorro quan em dóna per aquest gènere». I, lògicament, en els segons de dubte, la Mónica se’m va avançar. «Espero, però, no escoltar-te dir El juego de Ender, de l’Scott Card». Glup! Estava clar que m’havia llegit el pensament; només podia tirar del Philip K. Dick o de l’Stanislaw Lem.
Després, a casa, vaig recordar-me del llibre que li hauria d'haver recomanat, El cálculo de Dios, del canadenc Robert J. Sawyer, i em va venir al cap el cúmul de caramboles que antecedí la seva lectura. El va aconsellar per la ràdio el Sergi Pàmies l’any 2004, tot dient que per ser el primer llibre de ciència-ficció que mai havia llegit li havia entusiasmat. Durant uns dies, vaig estar temptat de comprar-me’l, però, finalment, me’n vaig oblidar. Setmanes després, en un sopar a l’àtic del meu amic Ramon –el dels extraterrestres–, hi aparegué davant meu. «Quina casualitat, Ramon! No saps com el va elogiar per la ràdio el Sergi Pàmies». «Doncs ara et diré una cosa que encara et sorprendrà més, xaval. Aquest exemplar en concret és el del mateix Sergi Pàmies. Resulta que l'hi va prestar fa uns dies al meu nebot i ell, al seu torn, me l’ha deixat a mi. Així que et dono una setmana de marge perquè te’l llegeixis abans de tornar-l'hi».
Després, a casa, vaig recordar-me del llibre que li hauria d'haver recomanat, El cálculo de Dios, del canadenc Robert J. Sawyer, i em va venir al cap el cúmul de caramboles que antecedí la seva lectura. El va aconsellar per la ràdio el Sergi Pàmies l’any 2004, tot dient que per ser el primer llibre de ciència-ficció que mai havia llegit li havia entusiasmat. Durant uns dies, vaig estar temptat de comprar-me’l, però, finalment, me’n vaig oblidar. Setmanes després, en un sopar a l’àtic del meu amic Ramon –el dels extraterrestres–, hi aparegué davant meu. «Quina casualitat, Ramon! No saps com el va elogiar per la ràdio el Sergi Pàmies». «Doncs ara et diré una cosa que encara et sorprendrà més, xaval. Aquest exemplar en concret és el del mateix Sergi Pàmies. Resulta que l'hi va prestar fa uns dies al meu nebot i ell, al seu torn, me l’ha deixat a mi. Així que et dono una setmana de marge perquè te’l llegeixis abans de tornar-l'hi».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada