Foto: Imatges Google |
En una paret de la cuina de casa hi ha penjada, dins d’un marc metàl·lic, la llàmina que uns bons amics em van portar un any de Birmània (o és Myanmar?). Sota el títol en l’idioma del país en qüestió i en la seva respectiva traducció anglesa «The food that shouldn’t eat together», s’hi pot observar tot un seguit d’aliments incompatibles entre si, com per exemple la carabassa i la carn de lloro, la llimona i la llet, la síndria i els ous d’ànec, la carn de vedella i les cloïsses, l’amanida de gingebre i el gelat, etc. La barreja d’ingenuïtat i extravagància acaba per revestir el conjunt d’una pàtina fascinadora. Jo m’hi detinc davant sempre que vull relaxar-me.
El cas és que, mirant una foto de l'entrevista que la model Naomi Campbell li va fer al primer ministre rus Vladimir Putin per a un magazín anglès, de seguida he relacionat una cosa amb l’altra. De primer moment ambdós personatges m’han semblat incompatibles entre si, i m’ha vingut al cap l’expressió castellana «¡qué tendrá que ver el tocino con la velocidad!» (l’homòloga catalana de la qual, per cert, és l’esdolceïda «prendre la a per la b!»). Però així que he aprofundit en els detalls de l’entrevista no he trigat a adonar-me que anava lluny d’osques. Sense pretendre convèncer ningú que s’assemblen com dues gotes d’aigua, resulta que tenen més aspectes coincidents dels que pensava, entre els quals l’arxiconegut del culte al cos o la reprovable virtut de convertir-se en un malson per a la pobra gent que els pateix a diari. A mi, tanmateix, la faceta que més m’ha cridat l’atenció és aquella que, contra tot pronòstic, els reuní el passat novembre a Sant Petersburg, arran de la cimera global que hi tingué lloc, per ajuntar-hi esforços i diners en un objectiu comú: la protecció del tigre de Bengala i siberià. Els desitjos d’aquests déus terrenals són inescrutables i costa d’entendre per quins set sous han posat ara el coll a favor d'aquesta causa –com no sigui que entre la naturalesa felina de l’estranya parella i la de l’afortunat carnívor que rebrà el seu ajut no hi hagi una connexió que als mortals se’ns escapa–.
Tot això per arribar a parlar de les insòlites aliances amb gent de la més diversa condició que un pot arribar a establir circumstancialment en el decurs de la seva vida, ja sigui en una acció solidària espontània, com l’auxili al banyista que s’ofega o al ferit en un accident automobilístic, o bé en una causa que surt del cor i no de la falsa mala consciència del cínic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada