LLOPS AMB PELL D'OVELLA

Foto: Imatges Google

No entendré mai aquest país. La Caixa, amb el beneplàcit del Govern central, anuncia la seva reconversió en banc i no només ningú no posa el crit al cel sinó que a sobre es paeix la notícia amb la mateixa ponderositat que una digestió de faves a la catalana. La situació econòmica actual és tan descoratjadora que fins i tot ens ha pres l’esperit crític, cosa que ha possibilitat que ens l’hagin tornat a colar els de sempre. Ja es veia venir quan, si no recordo malament, ara fa tres anys va néixer el grup inversor Critèria que, ves per on, d’un dia per l’altre ha disparat les seves accions en borsa en més d’un vint per cent. El llop s’ha tret la pell d’ovella. L’aixeta de les obres socials s’ha tancat definitivament. 

Vaig treballar a Edicions 62 durant deu anys, dels quals els cinc darrers La Caixa en va ser l’accionista majoritari i, com a tal, l’amo i senyor de la companyia. Aleshores jo tenia unes poques accions que em donaven dret a assistir a les reunions d’accionistes on es feia balanç de l’exercici anual conclòs. En dono fe que no hi va haver ni un any en què els directius de La Caixa, sense voler entendre el tarannà desinteressat dels petits accionistes d’Edicions 62, satisfets només de pensar en la seva valuosa contribució en la lloable tasca cultural i social de l’editorial en aquest país, no en deixessin de maquillar els comptes per tal d’acontentar-los. Era la demostració palpable que La Caixa, lluny d’anar en la mateixa línia d’assumir la pèrdua d’uns diners a favor d’obres socials –l’essència de la seva condició, no ho oblidem–, havia deixat de predicar amb l’exemple i s’havia pujat al carro de la rendibilitat econòmica tant sí com no. Tanmateix, el més desmoralitzador era contemplar la quotidiana actitud apàtica del grup d’executius de La Caixa destinat a conduir el futur de l’empresa. No tinc cap dubte que, ja des del primer dia en què van conèixer les deficitàries xifres d’Edicions 62, aquell projecte que els havia caigut al damunt va deixar de resultar-los motivador i es va convertir en una patata calenta que, mentre no arribés l’única sortida viable, l’absorció pel gran grup editorial d’aquest país, Planeta, havien d’utilitzar-lo en favor seu. Seria bo veure ara on són tots aquells directius.