SUGGESTIÓ I REALITAT

Foto: Imatges Google

Procuro no tancar mai el ulls quan prenc una dutxa. En cas de fer-ho, corro el risc que m’assetgi el mateix pensament recurrent de sempre: el somriure procaç d’un tauró blanc que, conforme s’apropa, comença a retreure el musell per mostrar-me la renglera d’esmolades dents amb què rebré la queixalada mortal. De la mateixa manera, algun conegut m’ha confessat la seva angoixa quan s’ha vist obligat a conduir de nit en solitari per una carretera secundària. Sembla que el poder de la suggestió ha estat tan fort que ha convertit l’horitzó en un paisatge ple d’ombres amenaçadores, fins a l’extrem d’arribar a posar en perill la seva integritat física. No sé si aquestes sensacions tan íntimes de cada persona tenen entitat suficient per ingressar en el capítol dels nostres dimonis particulars, però jo almenys les hi incloc.

Per això m’he amoïnat tant quan a vegades, com a La invención de Morel, la magnífica novel·la curta de l’Adolfo Bioy Casares, algun esdeveniment s’ha encarregat de demostrar-me la inexistència de la frontera entre allò que succeeix i el que imaginem. No tinc cap dubte que tot el que es pensa és susceptible de fer-se realitat. Aquest any passat, per posar un exemple d’acord amb la meva peculiar dèria, els mitjans de comunicació es feien ressò de la mort de turistes en aigües egípcies per l’atac d’esquals. D’aquí també el profund impacte que m’han causat sempre notícies relacionades amb gent sepultada per allaus o terratrèmols, o les de nàufrags que han passat dies a la deriva. Tinc encara molt present –i retallada– la que vaig llegir al diari el 3 de maig del 2003 sobre un alpinista nord-americà, Aron Ralston, que va estar-se 127 hores amb una mà atrapada sota una roca en un congost remot de l’estat de Utah. Aconseguí sobreviure gràcies a l’amputació que es va haver de practicar amb la navalleta que duia. Ara precisament el director de cine anglès Danny Boyle –el de Trainspotting y Slumdog Millionaire, ja sabeu– ha estrenat una pel·lícula que explica la història i que protagonitza l’actor James Franco. Però jo, igual que amb Buried, m’abstindré d’anar-la a veure per motius de força major.