20 de febr. 2011

XIFRES

Foto: Imatges Google
L’home que ha mullat dotze galetes Chiquilín en la tassa de llet amb Nesquik de l’esmorzar inverteix vuit-centes trenta passes fins a arribar a l’estació de metro del seu barri. Abans d’iniciar la jornada laboral haurà necessitat un transbordament per vèncer quatre parades en dues línies diferents, la verda i la blava, a més de deu minuts a peu a un ritme prou airós com per no fer tard a l’oficina.
Assegut a la cadira de davant l’ordinador, a punt d’encetar el seu tretzè dia a la nova feina, se sent en la disposició òptima per enfrontar-se a dues semblances biogràfiques cada hora. No obstant això, encara li ballen al cap les xifres amb què ha topat casualment abans al metro mentre llegia de gairell el diari gratuït d’una altra passatgera. No pot desprendre’s dels cinc mil estornells i merles morts –pràcticament alhora– en indrets tan allunyats com Castelló i Luisiana, ni dels tres milions d’euros de mitjana que cada potentat que investiga el fisc a Espanya ha deixat de tributar a l’Estat.
En el decurs del matí, el company més extravertit continua inflant-li el cap de números en anunciar a so de bombo i platerets que «cada home viu amb una rata a menys de quatre metres» o que «un de cada tres barons pateix de ginecomàstia o augment de les glàndules mamàries». I a la tarda, amb les nou-centes quilocalories pertinents del dinar a l’estómac, el mateix company el sadolla en afirmar que «el 2010 els habitants del municipi andalús de Chiclana van reciclar un quinze per cent més de roba que en anys anteriors» i que, segons la revista científica que s'ha estat llegint al migdia, «el noranta-set per cent del genoma humà és idèntic al dels orangutans».
Al marge de tanta xifra, a l’home l’enlluerna com l’abstrusa complexitat del món real pot descompondre’s en una sèrie d’operacions matemàtiques, tal com va fer en Newton quan va descriure les lleis de la gravitació universal. I la fascinació creix encara més en adonar-se que la màgia pot aconseguir-se amb un únic número. Ara entén l’esbalaïment que, com a deïtats posmodernes, poden arribar a provocar en la societat una enquesta o el ràting televisiu.
A la nit, després de completar la dieta calòrica diària i de sentir a l’informatiu la notícia de l’augment del vint-i-cinc per cent d’accidents domèstics dels espanyols per voler exercir de lampistes durant l'actual crisi econòmica, l’home intenta un sensual apropament cap a la seva dona. I és que sap del cert que, en segons quins àmbits, les xifres d’aquell mes encara es mantenen inèdites.

2 comentaris:

  1. joan Anton Sanchez Romero21 de febr. 2011, 20:11:00

    Em nego a considerar-me una xifra estadística dins d'un estudi on les persones, si es tracta de persones, són tan sols xifres quantificables i ens oblidem que cadascú té al darrera una vida on les seves emocions i els seus sentiments li donen un estatus que els fa diferents als fulls plens de dades que no tenen noms i els números queden registrats i no se'ls i dona cap trascendència, Darrera d'un número hi ha una persona o persones que es mereixen ser escoltades perquè les seves paraules donen sentit a les nostres vides quotidianes on es relacionem sigui per a bé o per a mal entre éssers d'una mateixa espècie

    ResponElimina
  2. Ricard, senzillament, genial....!!!!T´has superat, company.

    ResponElimina