|
Foto: Imatges Google |
Estan apostats a la confluència dels carrers Bonsuccés i Xuclà i un dels tres m’aborda amb el somriure hipòcrita de qui té l’obligació de guanyar-se la confiança d’algú en una fracció de segon si vol alimentar la fe de començar la venda. A part de la carpeta de comandes, porta un peto blanc amb el logotip vermell de Metges sense Fronteres, igual que el d’ahir el portava verd llampant amb l’inconfusible Intermón Oxfam o el de demà el portarà amb les lletres de Greenpeace o les d’Intervida. I, malgrat la seva joventut, no va ni molt menys amb el lliri a la mà. Mentre m’apropava, he pogut observar que deixava passar de llarg dos nois de la seva edat i una senyora molt gran. En canvi jo, en tant que home de mitjana edat a qui se li pressuposa un cert nivell d’ingressos (¡el que arriben a enganyar les aparences!), era el candidat idoni en el qual concentrar tots els esforços. O al menys això és el que li devia explicar l’expert que va alliçonar-lo abans de fer-lo volar al carrer amb les mateixes possibilitats de sortir-se'n que un pilot kamikaze. Com solc fer dins d’aquest humiliant i ja consuetudinari joc del gat i de la rata, l’he engegat amb delicadesa amb un lleu gir del cap, les mans obertes com si amplifiquessin un lament i procurant mirar-lo amb la meva millor cara. Immediatament després, en arribar a casa, he obert el correu de l’ordinador i m’he adonat que l’oferta del dia de l’Infojobs provenia precisament d’una d’aquestes ONG, i que la remuneració que s’oferia per les responsabilitats del càrrec superava de llarg la de qualsevol empresa privada per un càrrec similar. Per descomptat que m’he enrabiat considerablement i que no m'he pogut estar de fer-me preguntes. Quants donatius es necessitaran per pagar el sou mensual d’aquesta persona? A partir de quina quantitat comencen a fer-se veritablement efectives les ajudes als necessitats? Per què reben el nom d’organitzacions no governamentals si sabem del cert que, com a instruments del neoliberalisme que són, bona part del seu finançament sorgeix directament dels governs o d’organismes afins, com ara el Banc Mundial? Per què fa poc ningú no va clamar a Déu en sentir la dada que més de vuitanta ONG lluiten contra l’exclusió social a Espanya? No hauria estat més lògic que, a fi d’estalviar-se vuitanta infraestructures diferents, només en lluités una? A veure si començarem a pensar malament i ara resultarà que una ONG és en realitat una ONG de la mateixa ONG.
Tens tota la raó. Caldria fer-se més preguntes sobre aquesta qüestió.
ResponEliminaJo no vull jutgar als joves que fan aquests tipus de feina ,el que m' en fa empipar és aquesta societat que intenta fer negoci amb el patiments dels demés, ja estan ben enterats els grans organismes de com està la situació en una gran majoria països on els governs negocien i expolien les seves riqueses naturals i després tenen als seus pobles negant-los les necessitats bàsiques de subsistència,basta ja d'hipocresia i fer-nos sentir culpables de la codicia dels països que armen als seus dictadors i després com pilatos es renten les mans.Algú ha de fer la feina amable i fer-nos a la idea que descarregem les nostres culpes amb un donatiu.
ResponElimina