EL PROFESSOR SEKOH

Foto: Imatges Google

Quan vaig sortir Rambla avall del metro de Catalunya i aquell armari rober de banús em va fer entrega d’un paperet publicitari en què s’anunciaven els serveis d’un bruixot anomenat «professor Sekoh», vaig dir-me que havia arribat el moment de passar a l’acció. Fins aleshores m’havia limitat únicament a col·leccionar aquella mena de projecte de fullets propagandístics: «professor Tadu», «professor Abou», «professor Adam», «professor Sadu», «professor Masire», «professor Hanif»... Tots eren africans i professors. Però, de què? Poc importava si, tal com afirmaven, eren capaços de resoldre una munió de problemes amb resultats absolutament garantits i amb summa rapidesa, d’acord amb el ritme de vida europeu.

Vaig trucar al número de mòbil que venia clarament especificat i, després de demanar-ne hora al més aviat possible, em van citar l’endemà al migdia. Val a dir que la filantropia del professor Sekoh era gairebé ilimitada ja que l’home treballava tots els dies de la setmana de vuit del matí a deu del vespre.

Vivia modestament en uns baixos del carrer d’Andrea Dòria, al barri de la Barceloneta, a tocar de la platja. El timbre no funcionava però un corpulent guaita que podia ser perfectament el de la sortida del metro em va fer passar a dins del portal, ple de bosses de ràfia a punt de rebentar de talles i collarets de fusta. En entrar al pis, van aparèixer dos negres més, amb el físic herculi de l’anterior, que em conduiren directament a l’habitació del bruixot. Abans de ficar-m’hi, em van fer descalçar i treure’m els mitjons. Haig de reconèixer que en aquell moment la curiositat d’anar a parar davant del professor Sekoh era superior a l’alarma de veure’m ficat en tot aquell cerimonial. I va valer la pena. L’escenografia de l’habitació era insuperable. Les parets estaven folrades d’un encanyissat de l’estil del Leroy Merlin i, a jutjar pels dos pams de sorra que vaig calcular-ne, al terra devien haver buidat mitja platja de la Barceloneta. Però, sobretot, allà era ell, el professor Sekoh. De la seva humanitat sobrenatural, infinitament més poderosa que la dels altres tres compatricis i enaltida per la corresponent túnica sagrada, un fes de pell de lleopard i ulleres de metall com les del nobel Wole Soyinka, emanaven totes les propietats beatífiques de l’anunci. Tan sols no s’acomplien els vint anys d’experiència assenyalats, ja que aquell jove bruixot feia tota la pinta d’estar en la plenitud de la vida. Clar que també podia ser immortal. El cas és que, sense dir ni ase ni bèstia, em va fer aspirar el fum de la llarga pipa de fusta que tenia encesa davant seu i, al cap de dues hores, em vaig despertar a la platja, amb un mal de cap insuportable, la cartera buida i sense sabates ni mitjons.