LA MEDECINA DEL MESQUÍ

Foto: Imatges Google

No fa gaire vaig llegir la notícia que, davant el preocupant augment d’actes vandàlics que s’havia enregistrat en un centre d’acollida per a joves problemàtics menors d’edat de La Garriga, els educadors socials de la Generalitat van prescriure a la direcció una fórmula magistral per tal d’apaivagar els ànims: activitats a l’aire lliure.

Dit i fet. En arribar el bon temps, van preparar les seves motxilles i, acompanyats per quatre monitors, els vint joves del centre van pujar a un autocar en direcció al Pallars Sobirà. L’objectiu era passar la nit a la falda de La Pica d’Estats per intentar, l’endemà, l’ascensió al cim. Però, vet aquí que, un cop plantades les tendes i havent sopat, un dels joves, incapaç de reprimir el seu instint, i emparat per la foscor, va caure en la temptació d’entrar a robar a la tenda d’uns altres muntanyencs. Tanmateix, va ser atrapat in fraganti i, per por de les represàlies, va fugir muntanya amunt.

Quan es va fer de dia, tot el campament, assabentat del que havia succeït la nit anterior, va ajornar l’atac al cim per a una altra ocasió i, invocant l’esperit de solidaritat de la muntanya, se centrà en la recerca del jove. Malgrat que de seguida el van localitzar, el salvament del xicot va requerir de la intervenció d’un helicòpter dels bombers de la Generalitat, ja que havia caigut en una esquerda únicament accessible des de l’aire.

Si bé tot va anar com una seda –el noi no tenia lesions greus–, la història encara no havia conclòs. Algú va determinar que s’havien de demanar responsabilitats i, atenit-se a l’entrada en vigor de la llei de pagament de rescats d’alpinistes, esquiadors o excursionistes d’ara fa gairebé dos anys, va acusar els monitors d’imprudència i negligència evidents i els exigí el desembossament d’un import de tres-mil euros. Aquests, convençuts de la seva innocència, van acudir als tribunals i el jutge no només els va absoldre sinó que va encausar la Generalitat en considerar-ne els educadors socials responsables directes de tot l’enrenou. Aquest final  moralitzador en què el mesquí acaba provant una mica de la seva medecina és similar al que va tenir lloc quan l’empresa Abertis, propietària de l’AP7, va reclamar el cost de la tanca de protecció de l’autopista a un executiu que hi va esclafar el vehicle. Aquest, indignat i amb prou solvència per contractar un bon advocat, va aconseguir girar la truita de tal manera que el grup mundial líder en la gestió d’infraestructures de transport va acabar pagant-li la factura del seu Porsche després que es demostrés que la causa de l’accident va ser la inadmissible bassa d’aigua que s’havia format al paviment per culpa d’un xàfec. Llàstima que en el cas dels monitors l’absurditat d’una llei clarament recaptatòria suposés una altra queixalada al malbaratament de l’erari públic.