SUÏCIDI

Foto: R. Berrocal

Va succeir fa tot just unes setmanes, en plena floració dels pruners del carrer. Un home va llançar-se al buit des del balcó de casa seva, en un quart pis, al mateix edifici de l’En Ville, el restaurant que ha desencadenat l’entusiasme entre els estrangers que visiten Barcelona i que està situat tres números més enllà del meu. Sembla que l’individu va consumar el suïcidi segons l’havia planejat, ja que va perdre la vida instantàniament en estimbar-se contra el capó de la vella «ranxera» Subaru d’un altre veí, el de la botiga de futons. Va anar d’un pèl, però, que no fes impacte en una de les cambreres del restaurant que havia sortit a fumar-se una cigarreta abans de començar a parar les taules per al servei del migdia. Durant uns segons va planar la tragèdia de Viladecans de feia poc més d’un any en què una dona que va precipitar-se des d’un vuitè pis va matar un pobre home ucraïnès que passejava amb la seva esposa. La cambrera no només va salvar la vida sinó que va ser precisament qui, amb crits histèrics, va alertar els seus companys perquè avisessin els Mossos. Quan va arribar la dona del suïcida amb la seva assistenta sudamericana de fer la compra al mercat de la Boqueria, un cordó de la policia més literal que figurat restringia el carrer amb un perfecte rectangle de cinta aïllant blanca i hi atallava l’accés als vianants. La meva veïna ianqui, que va passar per la vorera a penes uns minuts abans que s’establís el dispositiu, em va comentar l’endemà que la contemplació del suïcida no li havia causat una gran impressió ja que l’home va quedar de bocaterrosa però amb el braç dret a sobre del capó, per la qual cosa feia l’efecte que s’estava prenent el seu temps per determinar si el motor del vehicle perdia o no oli però que en qualsevol moment se n’incorporaria.

Fins que, gairebé tres hores després, el jutge no va procedir a l’aixecament del cadàver i la furgoneta de la unitat forense no se l’endugué dintre de l’hermètica bossa blanca tancada amb cremallera, que no vaig tenir la certesa del que veritablement havia passat. Quan el carrer es reobrí al públic, vaig baixar a comprar el pa. En tornar a casa, envoltat d’enjogassats nens filipins que sortien del col·legi de la cantonada, vaig posar tots els sentits a descobrir algun rastre d’aquell suïcidi. Encara no sé com vaig tenir esma de recollir del terra la branca de pruner que, des d’aleshores, subsisteix en un test al meu balcó.