LA MEMÒRIA

Foto: Imatges Google

Com a blocaire visc bàsicament de la memòria, aquest enorme magatzem on es van acumulant coneixements, paraules, gestos, mirades, sensacions, al·lucinacions i somnis, sentiments, vivències pròpies i memòries alienes, magatzem al qual recorro, conscientment i inconscient, sempre que haig d’enfrontar-me al rosa del fons del bloc. Mai no he sacralitzat tant la memòria com en aquests tres mesos que fa que escric, de la mateixa manera que tampoc abans havia après tant a necessitar-la i a respectar-la.

Però la memòria, per tal de ser efectiva, requereix un enquadrament, un marc geogràfic i temporal, on desplegar la seva màgia. I aquest context, almenys a mi, me’l proporciona la ciutat on van transcórrer els primers anys de la meva vida: Barcelona. Del que passi dintre de quaranta anys ja en parlarem, però intueixo que els escenaris d’aquella –com diria el sobrevalorat Josep Maria Castellet– perfectament poden continuar sent els mateixos que han estat fins ara, igual que l’eterna El fantasma de l’òpera ho és i ho serà dels estrictament teatrals a Londres. Tant se val que variïn coneixences i elements del paisatge urbà. O actors i actes. I si m’equivoco en el pronòstic, poc importa. Al cap i a la fi, i pensant-ho millor, no hi ha una única memòria. Ho deixa ben clar l’escriptor Juan Marsé quan diu que la ciutat de les seves novel·les ja no és l’actual, que la seva Barcelona ja no existeix i que no val la pena molestar-se a buscar-la.

A cada racó dels meus barris, de la meva ciutat, a cada edifici, a cada carrer, a cada parc, a cada establiment en què he entrat, he deixat un retall de la meva vida, i clar que m’agradaria conservar intactes tots aquests escenaris, però això és impossible, com també ho és preservar el vigor i les emocions de la joventut, el primer enamorament, el vertigen per haver aconseguit la cistella decisiva en el partit o la preocupació davant de l’examen de matemàtiques amb què se somiarà en el futur. Però la memòria és immune a tots els canvis. Jo encara diria més: necessita de les pèrdues per ajudar-nos a veure més clar, a desentranyar el misteri.