EL MISTERI DE LA FOSCOR

Foto: Imatges Google

La nit m’entusiasma. Coincideixo amb el Ray Loriga, escriptor que m’agrada més com parla que com escriu, en què el millor moment del dia s’origina en comprovar que tant la teva dona com els teus fills descansen tranquils en una punta del pis, lluny de qualsevol insospitat perill que pugui assetjar-los durant la vida quotidiana. El seu assossec és el preludi al meu abandonament al dictat de la desraó. Em sento molt a prop del sultà de la Sherezade, amb l’alfange a la mà però alhora entregat a la seducció de qualsevol estímul extern. No debades el temps que transcorre entre la sortida del primer estel i l’arribada de la llum del nou dia és l’interval màgic en què tot pot passar, el regne d’allò prohibit i inexplicable, de la por atàvica i de la transgressió...

Emparada en l’anonimat i el misteri que confereix la foscor, la humanitat mai no ha pogut reprimir el magnetisme de les tenebres. Des de sempre l’home ha sentit fascinació per la nit. Primer foren els homínids, que espantaven les feres amb el foc que acabaven de sotmetre; després els egipcis, que aprofitaven la foscor per traçar els mapes dels cels; finalment, els grecs i els romans, els quals van assimilar els mites perses de la dualitat entre la llum i les tenebres, el bé i el mal, uns mites vigents encara ara a l’inconscient col·lectiu.

«De nit tots els gats són negres», diu el refrany. Potser a l’home li sedueix la foscor perquè li permet desempallegar-se de la rutina i de les convencions. No sé qui deia que qui més i millor viu la nit és aquell que opta per fer-la seva, a costa de convertir-se en un ésser nocturn, davant la incapacitat de compartir habitualment els usos i costums diürns. La calma, el silenci, la foscor, la son, companys de viatge de la nit, solen relacionar-se amb la creativitat, la imaginació, la fantasia... Clar que també hi ha una part fosca: la de les pors inveterades, pròpies tant de l’edat infantil com de l’adulta. «Sempre és de nit que sento l’assetjament o l’amenaça, o alguna mena de perill o temença. Encara no he vist el Comte a la llum del dia», es lamentava en Jonathan Harker durant el seu captiveri al castell de Dràcula, a la Transilvània que va crear en Bram Stoker. En certa manera, la nit està lligada a moltes de les activitats marcades amb una creu per la societat, subjectes al tabú de les diferents normes i convencions socials, i tan diferents segons la cultura. A mi tant se me’n dóna. I és que, com deia en Goethe, «la nit és la meitat de la vida, i la meitat millor».