PELS SEUS PIXUMS ELS CONEIXEREU

Foto: Imatges Google

Acabo d’assabentar-me per un article antic de l’escriptor mexicà Jordi Soler, autor de l’imprescindible Los rojos de ultramar, que a l’àrea metropolitana de Barcelona es consumeixen cada dia més de 75.000 dosis de cocaïna. El curiós del cas és que la dada no la va facilitar la policia, com hauria estat lògic pensar, sinó que la revelà el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), aquest peculiar territori d’homes amb bata blanca i el microscopi permanentment enganxat a l’ull. Però aquí no acaba la cosa. Per si el descobriment no hagués estat prou precís, aquest grup de científics es va atrevir a aventurar que, per exemple, les dosis d’un dimarts es multipliquen per dos un dissabte o un diumenge. Aquesta exactitud es va aconseguir analitzant l’orina que els barcelonesos enviem tot el sant dia a la depuradora d’El Prat de Llobregat. Resulta que els metabòlits de la cocaïna viatgen a gust en les aigües residuals i que la indiscreció d’aquestes s’ha convertit en el mirall de l’ànima de Barcelona.

Per als més escèptics, dono una altra dada científica. L’any 2005 es van descobrir estrògens, és a dir, components del grup d’hormones responsables del desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris femenins, a les aigües del riu Llobregat. Aquesta substància va arribar al medi líquid mitjançant l’orina de les dones que prèviament havien consumit anticonceptius orals o medicaments per tractar la menopausa. I què?, pot dir algú d’entrada. Doncs que aquests estrògens són els causants que les carpes de riu pateixin mutacions genètiques d’ordre sexual, de tal manera que ara els mascles no només són capaços de posar ous sinó també de fecundar-los. Tot plegat un embolic genètic inimaginable en una deixalla orgànica aparentment innòcua com és l’orina.

Vull tranquil·litzar, si més no, als lectors dient-los que el CSIC va assegurar també que ni els metabòlits de la cocaïna ni altres substàncies tenen efectes negatius sobre l’aigua potable que consumim, ja que més del 95% s’elimina completament a les plantes depuradores.

Malgrat que aquest post no haurà tingut cap mena d’interès per a la majoria, a mi almenys m’ha servit per treure l’entrellat d’un acudit d’El Roto en què es veuen dos homes que contemplen un riu ple de merda des d’un pont i un li diu a l’altre. «No pateixis. Són aigües medicinals, ja que duen restes de tota mena de fàrmacs».