DILEMES

Foto: Imatges Google

Com a pare català, l’altre dia em vaig veure assaltat per una de les temudes preguntes que, tard o d’hora, estàs obligat a contestar als fills quan aquests, ofegats per la forta pressió de l’entorn, busquen en la teva resposta una taula de salvació que els permeti contrarestar les certeses dels seus amics. No esperava que fos tan aviat –la Clàudia, la meva filla, al capdavall només té nou anys–, però sembla que la precocitat d’alguns pares per inculcar la seva manera de pensar a la progenitura no té límits i, tement que les seves criatures s’esgarriïn abans de temps, defugen la treva de l’edat a fi d’assegurar el tret. Que cadascú eduqui com vulgui, només faltaria!, sempre que amb les seves decisions no enterboli de retruc la placidesa existencial dels amics dels seus fills mancats d’uns pares sense conviccions tan absolutes i, per tant, susceptibles d’entrar a l’univers del pensament únic per una autopista i no per una carretera secundària.

Bé, la pregunta de la meva filla que ha suscitat aquestes línies no és una altra que la de sol·licitar-me en quin bàndol s’havia d’adscriure, si en el dels partidaris de la independència de Catalunya o en el dels detractors. Vaig agrair-li que me la formulés pràcticament com l’escric jo ara, és a dir, amb una subtilesa impròpia d’un nen de la seva edat, mirant de no condicionar la meva resposta tot i que en els seus ulls es reflectís clarament que m’estava demanant a crits la benedicció per poder sumar-se sense rau-rau a la tendència majoritària. Crec que la vaig desil·lusionar mostrant-me taxatiu en la meva asèpsia, però igual que acostumo a ser-ho quan han baixat a l’arena de l’amfiteatre familiar assumptes tan punyents com el de la religió o, encara de més trascendentals, com el de l’existència dels Reis Mags, vull que sigui ella qui n’acabi resolent el misteri o construint-ne la seva opinió –ara o quan arribi el moment– a partir del que li dicti el cor o la raó, no jo. Així que en els propers temps només desitjo una mica de moderació en els excessos ideològics paterns si no vull ser víctima de sobreesforços innecessaris que em deixin exhaust com a progenitor i com a articulista.