LA REALITAT, A LA MIDA DEL QUART PODER (I II)

Foto: Imatges Google

(Ve de fa dos dies)

Les reaccions no es van fer esperar i els membres del quart poder contraris a la independència de Catalunya van unir esforços per tal d’organitzar l’oposició.

El joc va continuar a l’idíl·lic municipi de Sant Jaume de Frontanyà, a la comarca del Berguedà. Si bé respecte al resultat no hi va haver canvis en referència a Arenys, sí que, quant al grau de participació, el descens va ser considerable, gairebé a la meitat. No sé si la causa va tenir a veure amb un refredament del furor de la novetat o bé que la gent, previnguda, es va adonar de la veritable vinculació que suposava el seu vot. Mesos després, es van evidenciar uns descensos alarmants a Molins de Rei i El Vendrell. I més endavant, el desinterès a les poblacions més properes a Barcelona, on la gimcana havia de concloure, es va fer del tot patent. Els mitjans de comunicació afins a la causa ja no es mostraven tan eufòrics.

Es feia necessari actuar amb contundència. Calia una teràpia de xoc perquè el tret no sortís per la culata a la capital catalana. Ja no importava el resultat; ara era fonamental centrar tots els esforços en la participació. Així que, amb la col·laboració d’alguns media i d’un grup d’artistes amb l’estómac ple (vull pensar que gràcies als seus mèrits professionals i no al que representen), pocs dies abans de la consulta del 10-A, es va enregistrar el famós vídeo. Veure la crida desesperada del Joel Joan, el galà nacional per excel·lència, esperonant els catalans perquè acudissin en massa a les urnes, sense importar-li el vot malgrat la seva clara orientació ideològica, a part de patètic, va ser revelador.

El passat 11 d’abril, l’endemà de la consulta de Barcelona, vaig llegir les portades dels principals diaris espanyols que se’n van fer ressò. «Barcelona da la espalda al “independentismo de domingo”: la abstención llega al 89,1%» (La Razón); «1 de cada 5. 257.645 barcelonins majors de 16 anys van votar a la consulta no oficial per la independència de Catalunya (El Periòdic de Catalunya); «El gobierno catalán, cómplice de la farsa» (El Mundo); «Objectiu complert» (Avui). «El 82% de los barceloneses, por la españolidad de Cataluña» (La Gaceta). «885.000 vots» (Ara). Immediatament em van entrar ganes de ser moçambiquès o xipriota. M’era igual. El que fos per tal de no sentir vergonya aliena i allunyar-me d’una altra pugna autista i estèril, sorgida del no-res i emparada en la mentida. «Aneu tots a cagar, colla de manipuladors!», vaig pensar.