LES ESCOPINADES DEL PEP GUARDIOLA

Foto: Imatges Google

 «Avui al vespre el Barça guanyarà 3 a 1, amb gols del Villa, del Messi i de l’Abidal. Aquesta categòrica asseveració, és un simple pronòstic de culer incondicional amb els nervis a flor de pell o un spoiler? Malauradament, no deixa de ser un pronòstic. La naturalesa d’obra inconclusa d’un partit de futbol que està per jugar-se nega la segona opció. Encara que el resultat final sigui després idèntic al vaticini. (Tant de bo!). Molt diferent seria que, havent-se complert la premonició, d’aquí a deu anys algú que no hagués vist encara la final de Wembley de la temporada 2010-2011 volgués tirar de videoteca per conèixer-ne el resultat i el bocamoll de torn li digués: «No perdis el temps, home! El Barça va guanyar 3 a 1, amb gols del Villa, del Messi i de l’Abidal». Perquè el brou de cultiu de l’spoiler faci xup-xup s’ha de recórrer al passat. Si bé el concepte no és gaire eufònic –spoiler em sona a aleró de cotxe de bandarra–, té més suc que una taronja valenciana. És com el porter d’un cau de vici: així que et desbarra el pas, t’apareix un univers ple de possibilitats. No debades, a fi que el terme faci efecte i que la indiscreció que es cometi arribi a aigualir-li la festa a algú, es necessita un bec moll i un passerell o un bonàs. El cas és que estic més content que un gos amb un os amb el meu anglicisme. Sobretot perquè només fa vint-i-quatre hores que l’he après. Com ja comença a ser habitual, ha estat gràcies a l’extravagant enciclopedisme dels meus joves companys d’oficina. Ara ja tinc ganes d’enxampar un bon babau per aixafar-li la guitarra tot revelant-li que el Charlton Heston mai no va arribar a moure’s de la Terra a El planeta dels simis o que el Darth Vader és el pare del Luke Skywalker». En tot això pensava aquest matí mentre rentava els plats, quan el meu fill ha entrat a la cuina com un cicló i, sense solta ni volta, ha llançat una escopinada a l’aigüera.

– Però, què fas? –he proferit, completament atònit–.

– Què passa, papa? El Pep Guardiola també escup i tothom se l’estima– m’ha respost tan tranquil i ha sortit amb la mateixa empenta que portava.

És veritat. Malgrat que el planeta sencer faci la vista grossa –jo no m'excloc–, penso que el Pep es comporta igual que els vells fastigosos que es passen el dia llançant escopinades als escocells dels arbres –això, els més civilitzats!–. Però com que no vull que ningú no addueixi que, tot i ser un porc, escup amb una gran elegància, em guardaré molt de sortir a la palestra amb aquest assumpte. I més en un dia tan important com el d’avui.