LA CAPSA DE GALETES

Foto: Imatges Google

Dissabte i diumenge passats em va tocar guàrdia a l’oficina. Amb mi hi havia el company contractat per fer els clippings o reculls de premsa durant el cap de setmana. S’hi està les quatre o cinc hores que li ocupa la seva feina i després marxa. Com que no diu ni piu i jo tampoc no és que parli pels descosits, quan hem coincidit ens hem limitat a intercanviar les quatre paraules de cortesia preceptives. Tanmateix, aquest passat dissabte vaig intentar un apropament. Aprofitant que havia sobrat gairebé sencera una capsa d’aquells desitjables assortits de galetes dels germans Trias de la darrera reunió amb clients i que una de les sèniors va insistir perquè me l’acabés, a l’hora de l’esmorzar vaig invitar-lo a compartir-la amb mi. Val a dir que li va canviar la cara i que va començar a menjar-se-les a dos queixos. De sobte, va exclamar:

     – Òndia, si hi ha un altre pis!

Vaig interpretar aquelles paraules com una petició per continuar satisfent la seva voracitat insadollable.

  – No et tallis ni un pèl i obre’l –li vaig dir a fi d'afermar el meu propòsit d’anar-me’l guanyant a poc a poc.

El diumenge no em vaig recordar de la capsa de galetes i vaig portar-hi un petit entrepà per esmorzar, de manera que el meu company va reprendre el festí en solitari. Quan va marxar, va encertar a dir-me:

– T’he deixat unes quantes galetes.

A la tarda, per matar l’aranya, vaig anar a per una galeta. «Serà desgraciat! No me n’ha deixat cap de xocolata! Només en queden les típiques de mullar a la llet».

Immediatament, em va venir al cap la reflexió següent: «Aquest company deu tenir uns dotze o tretze anys menys que jo; per tant, pertany a la primera generació que ha crescut en plena democràcia i en el boom de la bombolla immobiliària. Desconec si és de classe social alta o baixa, però tant se val. No tinc cap dubte que li ho han donat tot mastegat. Segur que ha tingut accés a un ampli ventall d’estímuls culturals i que els ha sabut aprofitar. A més, deu ser un crack amb les noves tecnologies. En definitiva, l’han criat per convertir-lo en un triomfador. Per contra, han descuidat la seva educació emocional. Té seriosos problemes per relacionar-se i és un egoista consumat. Està tan pagat de si mateix que, havent-los superat, odia els seus pares perquè li fan nosa. No només a ells, sinó a tots aquells que no han assolit la seva talla intel·lectual. Ha esdevingut un petit monstre». Bé, potser exagero, però tinc el convenciment que no vaig errat. Faré el que pugui perquè els meus fills no em surtin igual. I tot per una capsa de galetes!

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Avui aquest bloc ha superat la increïble xifra de deu mil visites. No tinc paraules per expressar el meu agraïment als lectors que, dia rere dia, m'esperonen amb el seu suport incondicional