![]() |
Foto: Imatges Google |
Des que aquell firaire de Kandahar va revelar la seva identitat, Ryan s’havia convertit en el soldat més odiat de l’exèrcit dels Estats Units. No sabia ben bé què havia succeït, però l’endemà d’una nit en què la son li va vèncer en el compliment d’una imaginària va descobrir que havia quedat aïllat de la resta dels seus companys. Mirés on mirés, no n’hi havia cap rastre. Recordava que va arribar fins i tot a desafiar la seva sort i, posant-se al descobert, va córrer amb desesper per tal d’enfilar-se al cim d’un turó i mirar de divisar el mínim reflex en algun vehicle de transport o de combat. Algú li havia dit que, malgrat la pintura de camuflatge de la carrosseria, en tot un comboi sempre s’acabava trobant el mirall delator, o un vidre o el cargol de la llanta d’un pneumàtic que, exposats al sol, s’exhibien més del compte. Però la sort no va aparèixer per enlloc i la seva temptativa es va fondre amb el mateix afany que aquells gelats tous del McDonald’s de Boulder.
Dubtà on dirigir-se. Comptava amb força munició, però no disposava de cap altra vitualla que un parell de barretes energètiques i mitja cantimplora. El seu marge de maniobra era ben limitat. Tot i així, l’acompanyava una certesa: evitar caminar de dia. Orientant-se pel moviment dels astres, va resistir durant tres jornades. Després, l’assetjà el desconcert. Havia anat a raure en un carro tirat per dos vells cavalls que resultava força inadequat per sortejar els passos de muntanya fronterers. D’aleshores ençà, s’havia vist obligat a compartir la seva precària existència amb una adúltera, dos renegats islamistes i algun ídol barbut caigut en desgràcia i impossible d’identificar per un occidental sense cultura política, ensinistrat en exclusiva per fer la guerra. Amb tots ells es desplaçava entre l’Afganistan i el Pakistan i, paradoxalment, era el mateix firaire l’encarregat de garantir la seva supervivència.
Les seves aparicions es restringien a determinades festes en indrets remots. En aquelles comptades ocasions el firaire decorava el seu carro amb garlandes i a Ryan i als seus companys de viatge els untava el cap amb pega de caçar ocells per tal d’inserir-los escuradents. El seu vestit de fusta amb els colors de la bandera dels Estats Units concitava la ira de totes les mirades. Acte seguit, una corrua de peluts esdentegats esperava amb impaciència el seu torn mentre el conveí premia el gallet d’una escopeta de balins. Els escuradents quedaven intactes, igual que l’adúltera, els dos islamistes i els ídols caiguts en desgràcia. En canvi, el soldat Ryan acabava amb tot el cos estellat. Era un acte de justícia que perseguia rescabalar el maltractament dels compatriotes del soldat a una altra icona: l’Ossama Bin Laden.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada