SOBRE LA MATANÇA DE NORUEGA (I)

Foto: Imatges Google

Que tant a l’estiu com a l’hivern les persones embogeixen és un fet comprovadíssim, però pel que fa a la matança de Noruega no es pot dir ni que les estacions de l’any hi hagin tingut res a veure ni que l’alienació transitòria en sigui la causa. L’assassí que l’ha perpetrada sabia perfectament el que es feia i el mal que ocasionava, d’acord amb un estratagema planejat a consciència durant anys de premeditació. «Quan comences a copejar, més val passar-se de la ratlla que quedar-se curt; en cas contrari, es corre el risc de reduir el pretès impacte ideològic del cop», va arribar a declarar. Sigui com vulgui, a mi la gravetat dels fets del país escandinau m’ha commocionat de dalt a baix, fins al punt d’obligar-me a desempolsar del fons de l’armari, com si es tractés d’aquell abric de pells que ningú no vol posar-se malgrat l’eterna vigència, dues obres de dos autors nòrdics que al seu dia em van fer perdre l’alè: L’ou de la serp, del cineasta suec Ingmar Bergman, i Fam, del Nobel de literatura noruec Knut Hamsun. Tant l’un com l’altre expliquen de meravella el germen del feixisme –res a veure amb la recent La cinta blanca, del Michael Haneke, una imitació descafeïnada, per més voluntat que hi posés–, el niu on s’ha incubat la tragèdia.

Sembla clar que la democràcia és el menys imperfecte de tots els sistemes polítics. Però s’ha de reconèixer que té esvorancs tan grans com el del Carmel, entre els quals el de la incomprensible legitimació de les ideologies sustentades en l’odi o en la negació d’altri pel simple fet de tenir representació parlamentària. Aquesta tebior, en el context actual, ha permès l’ascens de l’ultradreta arreu d’Europa, sobretot a països com Dinamarca, Suècia o Finlàndia, on és imparable i fins i tot ha desbancat els tradicionals partits conservadors amb un missatge racista i contrari a allò que faci ferum de musulmà. Així mateix, el vell continent continuarà tirant de treballadors estrangers. Malgrat la crisi econòmica i la falta de perspectives laborals, algú ha de fer la feina que no volen els de casa. Per tant, la discriminació, la xenofòbia i l’odi violent continuaran subsistint, com a L’ou de la serp.

(Continuarà... )