ANTONIO LÓPEZ I L'ART DEL DUBTE (I)

Foto: Imatges Google

Madrid quedava a meitat de camí, de manera que dies abans vam reservar habitació en una pensió d’un edifici senyorial i rehabilitat de dalt a baix al carrer Atocha, fregant el barri de Lavapiés. Era a vessar de turistes estrangers, un èxit que vull atribuir al diligent personal llatinoamericà que se n’ocupa més que no pas a les habitacions, espaioses i impecables. Hi faríem nit per descansar del llarg trajecte a terres extremenyes i, mentrestant, miraríem de visitar el Prado.

Tanmateix els nostres plans se’n van anar en orris després de dinar, així que vam albirar una filera inacabable de gent, sota un sol despietat, als encontorns del museu. Giràrem cua i ho intentàrem a la Thyssen-Bornemisza. No recordàvem que hi acollia l’antològica del pintor Antonio López i de seguida ens en vam enamoriscar. Si bé vam estar ben a prop d’acariciar el fracàs, quan ja anàvem a llançar la tovallola aparegué una escletxa d’esperança. No hi havia lloc per a nosaltres al llarg de la tarda, però n’hi hauria a primera hora de l’endemà. Amb totes les cartes damunt la taula, ens vam relaxar en una barqueta a l’estany del Retiro i tot seguit, sumits en un dels recorreguts clàssics, vam ser testimonis directes del desallotjament sense contemplacions dels indignats de la Puerta del Sol. En un tres i no res vam saltar a la plaça del costat, la Major, on de sobte els porxos s’il·luminaren, i en aquell precís moment vam acordar per majoria absoluta d’anar a sopar. Després de renunciar al tradicional entrepà de calamars i als mítics ous ferrats de Casa Lucio (de vacances), acabàrem en una terrasseta de la Cava Baja envoltats de tapes de mar i muntanya.

De la nit a la pensió només recordo que la meva família em va desterrar al lavabo a escriure i que va ser una delícia col·locar el meu portàtil blanc sobre l’impol·lut marbre rosat del rentamans; de l’esmorzar tinc la visió vacil·lant d’algun xurro esquifit i amb excés de sucre. A mi, rai! Per què conformar-se amb alimentar el cos quan s’està a punt de satisfer l’ànima amb un filet de primera?

(Continuarà... )