DESXIFRANT EL CERVELL HUMÀ (I)

Foto: Imatges Google

Que el cervell humà –una massa gelatinosa de 1.300 grams de pes– sigui considerat una gesta còsmica de l’enginyeria no és cap exageració. El caracteritzen reaccions químiques i connexions elèctriques molt complexes. Dins seu hi habiten cent bilions de cèl·lules cerebrals o neurones. Cada neurona estableix milers de contactes amb altres neurones, de manera que les permutacions resultants els multipliquen per trilions. Ja ho diu l’investigador indi Vilayanur Ramachandran, considerat el Marc Polo de la neurociència: «El nombre de possibles estats del cervell és increïblement elevat i supera amb escreix el de les partícules elementals que existeixen a l’univers conegut».

Com si  fos una gran corporació, el cervell està dividit en dues seccions i té alhora quatre divisions principals, els lòbuls, cadascun dels quals compleix una funció específica, però sense perdre en cap moment el contacte amb els altres tres. Els lòbuls occipitals regulen la vista; els parietals ens aporten la sensació del cos en relació amb el temps i l’espai; els temporals se centren en la memòria i el llenguatge; i els frontals condueixen a la formació de la personalitat i la moralitat i operen com un alt directiu, ja que s’encarreguen de la planificació i l’organització de tota l’empresa. Així mateix, el cervell té centenars de mòduls i cadascú executa una funció autònoma del cos o de la ment, de tal manera que si un se’n fa malbé, la funció que desenvolupa es perd irremeiablement. Estop!!! Això últim era almenys el que la ciència creia fins ara. Tanmateix, el científic Rama –els seus col·laboradors, amb lògica cerebral, opten per escurçar el cognom del Vilayanur Ramachandran– ha aconseguit que la comunitat científica en dubti. Contràriament al que es pensava, els seus experiments demostren que la plasticitat del cervell possibilita que sigui capaç de reorganitzar-se, cosa per la qual d’un dia per l’altre s’ha transformat la comprensió humana respecte al seu funcionament. De fet, no només s’ha produït aquest canvi sinó que la troballa obre la porta de l’esperança per a la curació als pacients d’embòlies, paràlisis, dolors crònics i altres trastorns. 

(Continuarà... )