IMPÚDIQUES ILLES DE RICS

Foto: Imatges Google

Que no us sorprengui, lectors, si dic que aquesta foto que il·lustra el post d’avui és una de les més immorals que he tingut ocasió de contemplar en el decurs d’aquest 2011. La protagonitzen l’actriu anglesa Kate Winslet i la mare nonagenària del magnat Richard Branson, Eve. Es va prendre una setmana després que un llampec enmig d’una tempesta elèctrica provoqués l’incendi que va calcinar la mansió del propietari de Virgin a l’illa caribenya de Necker, on l’actriu passava uns dies convidada. Sembla que la Winslet no ho va dubtar ni un instant i, convertida també en heroïna fora de la pantalla, va rescatar de les flames la mare del potentat. Tot i que no hi havia cap necessitat que el valent gest transcendís, sir Branson s’apressà a difondre-ho a través del seu bloc i els mitjans de comunicació van mossegar l’ham amb la voracitat habitual. Si bé no arribava a la categoria de carnassa informativa, la notícia com a mínim els permetria elaborar un reportatge que despertés la simpatia de l’espectador. Sobretot si s’adobava amb alguna frase enginyosa dels protagonistes. «Estic convençuda que durant el rescat la Kate va agrair que aquest any hagi perdut una mica de pes», va declarar l’anciana Eve. O: «Al final del dia t’adones que l’únic important és la gent que estimes. La resta són només coses. Reconstruirem la mansió al més aviat possible», assenyalà el seu fill Richard.

De resultes del desplegament informatiu, he sabut que això de tenir una illa pròpia és un fet corrent entre milionaris, i que hi ha un fotimer de gent adinerada, com empresaris i actors, que posseeix un paradís exclusiu. Jo pensava que la cosa es reduïa únicament a una excentricitat del Marlon Brando quan va llogar durant noranta-nou anys l’atol de Tetiaroa, a l’arxipèlag de la Polinèsia. Però resulta que la llista de personalitats famoses isolades és inacabable. Els Agnelli, els Rockefeller, els Rothschild, en Ted Turner, en Johnny Depp, en Lenny Kravitz, la Celine Dion, en Robin Williams, en Leonardo DiCaprio... O en Mel Gibson, que no va tenir cap mena d’escrúpol a l’hora de confiscar l’illa Mago, a les Fiji, a la tribu originària, mitjançant el poder dels diners.

Tot plegat, em sembla molt trist constatar com aquells que han fet fortuna gràcies al seu do en l'art de les relacions socials persegueixen en realitat aïllar-se dels seus congèneres a la seva torre d’ivori.

Ara bé, jo no volia parlar d’això sinó de la Winslet, el Branson i la mare que el va parir. Que fàcil és prestar-se a una sessió de fotos quan el que ha passat quedarà com una mera anècdota, o dir el que va dir en Branson quan es té el ronyó tan ben cobert. No em direu que aquests impúdics bocamolls no mereixerien l’escarment que algú els mostrés les dures imatges dels efectes del darrer tsunami a Bangladesh, l’Índia o Sri Lanka i com els pobres supervivents que ho van perdre tot a hores d’ara encara han de veure reconstruïdes les seves miserables barraques.