LISBOA: PAISATGE AMB FIGURES (II)

Foto: R. Berrocal

(... Ve de fa dos dies)

Malgrat el seu monumental conjunt arquitectònic, l’encisament de Lisboa el couen els detalls: la barreja d’olors i remors, el mestissatge cultural, l’autenticitat de les cases i els carrers, els vells tramvies, els mosaics de les calçades, la parsimònia vital dels ciutadans. Qui vulgui amarar-se de l’atmosfera d’aquesta ciutat ha de fer l’esforç físic de recórrer-la. El barri àrab de l’Alfama, el més antic i pobre de Lisboa, pot ser un bon punt de partida per començar a percebre la màgia dels detalls. Els seus carrerons empedrats i tortuosos, plens d’escales que sovint no van enlloc, conserven vestigis d’un passat ben llunyà –la torre romana a les restes del call del segle XV, per exemple– i conformen un laberint que convida a perdre-s’hi i a descobrir-hi la cridòria matinal del mercat del peix, els heterogenis i pintorescos basars lisboetes o la genuïna tasca portuguesa, on encara se serveix el vi directament dels bocois.

Per les rampes de l’Alfama s’arriba al castell de Sao Jorge, situat on s’aixecava l’oppidum, fortificat després dels romans pels visigots i els musulmans, residència de molts reis i excepcional mirador de la capital i de l’estuari del riu Tajo, que l’abraça al llarg de quinze quilòmetres.

El barri àrab està unit per diversos carrers amb el de la Baixa, considerat el nucli comercial i cívic de Lisboa. Cada dia arriben del camp homes i dones per vendre els seus productes, els mateixos homes i dones que feien exclamar Pessoa: «Que bo és per a l’ànima veure entrar, sota un sol alt quiet, aquests carros de palla, aquests calaixos per fer, aquests transeünts lents, de la vila transferida! Jo mateix, mirant-los, em trasllado a un tranquil poble de províncies, m’aturo en un llogaret desconegut, i com que em sento un altre sóc feliç».

Després del greu incendi de l’any 1988, en què es van cremar divuit edificis històrics, el barri central –el primer a tot Europa dissenyat conforme a un pla urbanístic– ha perdut bona part del seu encís per culpa d’una lamentable reconstrucció.

Les places de Pedro IV i del Comércio delimiten la Baixa al nord i al sud, respectivament. Malgrat els seus noms oficials, els ciutadans lisboetes les coneixen com el Rossio i el Terreiro do Paço. La plaça del Comércio, una de les més grans del món, és la seu dels principals serveis públics de Portugal; la de Pedro IV, permanentment envaïda per centenars de coloms, està considerada el cor de Lisboa i uneix la Baixa amb l’Avenida da Liberdade. Al Rossio es pot agafar l’elevador de Santa Justa, un extravagant ascensor de ferro colat ideat l’any 1901 per l’enginyer francès Alexandre-Gustave Eiffel que puja fins al Convento do Carmo, obra mestre del gòtic, en ple barri del Chiado.

(... Continuarà)