LLIÇONS SOBRE LES GUERRES

Foto: Imatges Google

Llegeixo que a Trípoli les execucions sumàries s’han convertit en moneda corrent i que, davant de les nombroses proves d’abusos i revenges entre gadda- fistes i rebels, l’ONU ha demanat contenció. Els corresponsals desplaçats a Líbia assenyalen que aquesta situació segurament es remunta al passat mes de febrer, quan va començar la guerra. D’aleshores ençà, són habituals les denúncies d’assassinats i tortures aberrants. Als carrers de diversos districtes de la capital sovintegen els cadàvers lligats de mans amb trets al cap i amb les extremitats fracturades. Dins del caos en què viu el país àrab resulta impossible concretar quantes persones han estat víctimes d’aquests crims. El cas és que si bé les tropes d’en Muammar el-Gaddafi estan més acostumades a aquests excessos, ha quedat clar que els rebels tampoc no tenen les mans netes. Els drets humans no són sempre fàcils d’assimilar, i menys en una societat embrutida per quaranta-dos anys de dictadura.

No trigo ni cinc minuts a descobrir a la revista Tiempo –que ha caigut a les meves mans per casualitat– un article amb una proposta que em va com l’anell al dit per parlar sobre les guerres. M’agrada tant que no caldrà que m’escarrassi gaire perquè n’hi ha prou amb resumir-ho. Curiosament, l’ha escrit un ex torero, l’alacantí Luis Francisco Esplá, ara convertit en columnista. Hi afirma que a fi de pal·liar la greu absència de valors o referències ètiques en què recolzar els principis necessaris que facin raonable la convivència, convindria que a les escoles s’ensenyés una assignatura anomenada «Guerra». D’aquesta manera, a partir de l’adquisició de coneixements sobre els canvis sociopolítics i cartogràfics –així com de les seves nefastes seqüeles–, derivats dels enfrontaments militars, n’assoliríem també el d’aprendre a desconfiar de les decisions adoptades al voltant dels conflictes armats. Per tant, hauria de ser obligatòria la lectura de llibres de literatura bèl·lica, especialment dels que reflecteixen la versió del derrotat. Gràcies a aquests testimonis els nens tindrien constància del desplegament d’impietats que acompanya tota rendició, del detritus humà generat, de la rancúnia acumulada com a mercuri que enverina l’esdevenidor, de la postergació i de l’oblit. Però, sobretot, dels morts únicament plorats pels seus.

Si el coneixement de les ciències fa més lliure l’ésser humà, el de les guerres el farà més savi i prudent.

I que visquin els toros vius –valgui la redundància–, és clar!