DAVID CONTRA GOLIAT

Foto: Imatges Google

L’altre dia, de camí al col·legi dels meus fills, mentre començàvem a pujar pel carrer del Bisbe i m’entretenia admirant la bellesa de la torrassa del Palau Episcopal que dóna a la plaça de la Catedral, es va desprendre una herba de la façana. No vaig dubtar: es tractava d’una morella roquera, anomenada també parietària dels murs perquè l’hàbitat en què creix el constitueixen precisament tota mena de parets i enderrocs. Queia tan a poc a poc que em va fer venir al cap el vol de la fulla del començament de la pel·lícula Forrest Gump. Malgrat que no sóc gaire expert en les entranyes tècniques del cinema, m’atreveixo a dir que l’escena estava rodada amb un tràveling que no tenia res a envejar al de la més cèlebre de la història del setè art: el de Sed de mal, de l’Orson Wells.

L’associació d’idees no es va aturar aquí. De seguida vaig recordar-me del darrer sopar amb els meus amics Gabi i Ramon (els fotògrafs de la majoria de capçaleres d’aquest bloc). El segon, que parlant és com l’equip del Barça de futbol –sol tenir una capacitat de possessió de la paraula superior a les tres quartes parts del que dura la vetllada–, va expressar la seva alegria en relació a una mala herba: l’amarant. Una planta al voltant de la qual existeix una seixantena d’espècies diferents i que es caracteritza per la seva resistència davant de climes extrems. Sembla que té un poder nutritiu molt més alt que el del blat i que el seu ús és tradicional en tot un seguit de plats asiàtics, americans i africans. M’ha cridat molt l’atenció una teoria popular que afirma que el nom de Caracas, la capital de Veneçuela, prové de l’amarant, que és com els habitants d’aquesta zona pronunciaven la paraula. No he pogut estar-me de bromejar amb l’Hugo Chávez i la coneguda dita de «mala herba mai no mor».

Doncs bé, el Ramon es felicitava perquè l’amarant està arruïnant els camps de soja transgènica de la multinacional Monsanto. És més, resulta que s’ha fet immune als herbicides que utilitzen per combatre-la. Seria bonic que el que no han aconseguit les petites empreses que es dediquen honradament a aquesta mena de conreu per culpa de la connivència d’uns governs immobilistes i corromputs, ho aconseguís ara una herba insignificant.