6 d’oct. 2011

JUGANT AMB LES PARAULES (V)

Foto: Imatges Google

Si bé dins de la combinació ludolingüística d’elements el subgrup d’artificis verbals basat en la mixtura de lletres, mots o versos en el pla longitudinal és el més agraït, avui em centraré en l’altre, és a dir, en el de lectura transversal, o sigui, en aquell que es caracteritza per una disposició geomè- trica que el projecta més enllà de la lon- gitudinalitat textual i el relaciona amb la imatge. Per començar, a veure què us sembla això:

Vuelo audaz, glorioso portento
Icaro y Pegaso confiados
Salva a vosotros, que supisteis unidos
Coronar dichosos el sublime intento.
A vos, Franco, la patria os aclama.

Con Ruiz, el hidalgo artillero
Al experto rada, vuestro compañero
Tocado por el dedo de la fama.
América delirante que os abraza
Lloros os da por la viril hazaña.
Un grito universal; Esa es España
No morirá la inolvidable raza.
Ya se mustiaba el laurel fecundo
Aquél de Belloa y de cortés.

La gesta del nauto Genovés
Lustros hacía no asombrando el mundo
Ilustre Franco, hidalgo Español,
Un vuelo del «Plus Ultra» ha demostrado
Recio adagio un poco olvidado
En la ruta de España no se pone el Sol. 
Aquest poema laudatori a la figura de Francisco Franco conté un explícit acròstic –una paraula o una frase inserta en una composició literària que es pot llegir en vertical o en diagonal reunint les lletres que ocupen uns llocs determinats– de caire independentista i va sortir publicat a la premsa satírica catalana (caldria saber si abans o després de la mort del cabdill). És el primer exemple d’artifici verbal transversal i, segurament, el més reeixit. Però també hi ha d’altres, com el laberint, un text multiacròstic que defuig la lectura lineal tot combinant les lectures horitzontal, vertical, diagonal i fins i tot circular. O bé, el quadrat màgic, una frase palindròmica llatina de cinc mots de cinc lletres –un dels quals palíndrom i els altres quatre bifronts–, que ha inspirat els jocs de paraules dits geomètrics, basats en una disposició panacròstica que permet la lectura de totes les lletres en horitzontal i en vertical. Reuneix en una sola figura de dimensions reduïdes i simetria perfecta tres dels mecanismes més característics de l’enginy verbal: l’acròstic, l’anagrama i el palíndrom. I també, els mots encreuats (i les seves vuit variants –críptics, temàtics, sil·làbics, encadenats, autodefinits, blancs, creuades o graelles de solució múltiple–), l’enigma múltiple que consisteix a emplenar una graella amb lletres que formen paraules en els sentits horitzontal i vertical de lectura.
Una altra manera de jugar ben diferent a la de combinar és la d’afegir. En aquest cas es necessiten uns artificis d’addició. I, dins d’aquesta categoria, em detinc primerament en l’acrònim, un mot format amb les lletres (o síl·labes) inicials d’un sintagma, com per exemple INRI (Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum). La ludoacronímia alena un joc d’addició basat en el desplegament creatiu d’un acrònim ja consolidat amb un sentit alternatiu i sovint satíric, com ara RENFE (Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados). Un altre element lúdic és el text creixent, o sigui, una frase en la qual cada mot té una lletra (o síl·laba) més que l’anterior, com «I la Rut Coll menja pastís». I un altre, el sesquipedalisme, que al·ludeix a les paraules que tenen moltes síl·labes, com ara anticonstitucionalment. I, per acabar avui, convé parlar dels argots additius, els quals funcionen per l’afegit d’elements entre les síl·labes de les paraules convencionals. És el cas de l’estès llenguatge de la P que permet transformar «hola, bon dia» en «hopolapa bopon dipiapa». 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada