LA CIÈNCIA AL SERVEI DE LA HUMANITAT

Foto: Imatges Google

Avui voldria que em concedíssiu carta blanca per fer propaganda explícita en aquest espai d’una feina meva. Acabo d’arribar de la presentació a Lleida del llibre en què vaig estar treballant durant tot l’any passat, Canviar els gens per millorar el món, que finalment ha publicat ni més ni menys que Pagès editors dintre de la seva col·lecció d’assaig Argent viu. En vinc entusiasmat perquè ha estat un èxit d’assistència aclaparador. El paranimf de l’Escola d’Enginyers Agrònoms (ETSEA) estava ple de gom a gom. Hi havia prop de cinc-centes persones, entre les quals el mateix alcalde de la ciutat, l’Àngel Ros, i, per descomptat, l’artífex del projecte, la catedràtica en biotecnologia vegetal –a més d’amiga– Teresa Capell.

El llibre aplega les històries de catorze científics de vuit nacionalitats diferents i de disciplines ben diverses –química, biologia, enginyeria agrònoma, biotecnologia, bioquímica...– dedicats en cos i ànima a la seva professió amb una inquietud primordial: aprofundir en la recerca dins l’àmbit de l’enginyeria genètica per garantir la producció d’organismes transgènics que beneficïin la societat actual. Tot això amb la dificultat afegida de treballar en un ambient de marginalitat a causa de la incomprensió interessada i la crítica farisaica de determinats sectors aliens a la ciència.

Per què vaig voler-me involucrar en l’elaboració d’un llibre com aquest? Seré franc. D’una banda, perquè era una magnífica oportunitat per rellançar la meva carrera com a periodista (en stand by, després de quinze anys dedicat a la venda d’obres de consulta a crèdit). D’una altra, perquè em vaig veure impulsat per la mateixa curiositat que al seu dia em va empènyer a fer la mili. Volia saber. Ara bé, mentre que aleshores em vaig penedir de la decisió tan bon punt vaig desembarcar a Ceuta, aquesta vegada no tinc cap dubte que he encertat de ple. Vés per on d’una tacada han desaparegut tot un seguit de prejudicis induïts pel desconeixement. He après a no criticar ni estigmatitzar sense motius de pes. Només per això ja ha valgut la pena. Tanmateix, el que més satisfacció m’ha donat ha estat accedir des d’una tribuna privilegiada a la mentalitat d’un grup d’investigadors vocacionals amb una passió desbordant per millorar les condicions de vida dels habitants del seus respectius països. És injust infamar qui consagra l’existència a construir. Una societat se sustenta en tres pilars fonamentals: l’art, la ciència i la solidaritat. I aquesta gent, creieu-me, n'està en possessió de dos, sinó dels tres.