PER SI DE CAS

Foto: Imatges Google

Ara ja puc dir que els darrers dies de setembre he romàs amagat al quarto de comptadors de l’edifici de casa meva. Digueu-me exagerat, fins i tot covard. Tant se me’n dóna. Estava tan suggestionat per la por que durant les vacances d’estiu m’havia ficat al cos el meu amic Ramon que, en arribar l’hora de la veritat, m’ho he pres a pit i he decidit aplicar mesures contundents. A pesar que momentàniament sembla que el perill ja ha passat, no crec ni per remei que ens n’haguem deslliurat del tot.

L’alarma va començar el 10 de desembre del 2010, quan l’astrònom rus Leonid Elenin va descobrir una mena de cometa ben a prop de Júpiter. La NASA s’apressà a confirmar-ho. D’aleshores ençà, el coma –és a dir, les dimensions– d’aquest cos entrevist però no identificat ha anat eixamplant-se. A més, ha quedat demostrada la seva rara particularitat: es troba al mateix plànol dels planetes de la Via Làctia. En definitiva, és únic. Per acabar-ho d’adobar, resulta que l’alineament de diversos planetes amb l’estrany cometa ha coincidit amb esdeveniments catastròfics a la Terra. Primer va ser el gravíssim terratrèmol de Xile, el 27 de febrer de 2010, al qual va seguir el de Nova Zelanda del 4 de setembre del mateix any, i, finalment, ha estat el devastador tsunami del Japó de l’11 de març d’enguany.

La passada setmana es va tornar a produir un nou alineament, amb la preocupació afegida que aquesta vegada la situació del cometa era encara molt més propera a la Terra que en les ocasions anteriors. S’havien anunciat terratrèmols intensos, erupcions volcàniques massives, marees descomunals i les majors tempestes solars de la nostra història. I, si bé no ha succeït res de tot això, encara no podem cantar victòria. Entre finals d’aquest mes d’octubre i el proper, pot passar qualsevol cosa. Es preveu que en les properes dates el cometa assolirà la major proximitat a la Terra i serà tal la força d’atracció gravitatòria que pot arribar a exercir que el risc de catàstofe natural resultarà altíssim. Almenys, això és el que diuen els experts i algun profeta de l’apocalipsi. Passi el que passi, no deixa de ser xocant que en l’estudi dels cataclismes terraqüis ara se li doni tanta importància a l’activitat interna del planeta com a les eventualitats que tenen lloc a l’exterior. Sense voler-ho, han baixat a l’arena de l’actualitat les antigues profecies maies i les teories conspiratives dels illuminati del nou ordre mundial. El cas és no deixar cap canya dreta. El Ramon em va comentar –no sé d’on ho va treure– que aquests poderosos masons que controlen el món es valen del cine de Hollywood per anunciar les seves actuacions. És el cas de la pel·lícula Deep Impact, de la factoria Spielberg, que narra com un meteorit amenaça amb la destrucció de la Terra. Va aconseguir esporuguir-me quan va esmentar el nom del meteorit i el de seu descobridor a la ficció: ELE i Leo (torneu a llegir més amunt, si us plau, el nom de l’astrònom rus que ha originat tota aquesta història). Això per no parlar del rumor que corre sobre els cinc mil refugis a prova de desastre natural que s’estan construint a corre-cuita a Moscou i de les visites repetides del president Obama a una suposada base militar subterrània de Denver.

Vosaltres direu el que vulgueu però jo ja torno a estar alerta i, per si de cas, a poc a poc vaig omplint el quarto dels comptadors de barretes energètiques i garrafes d’aigua.