RETALLS DE CONVERSA

Foto: Imatges Google

Crec que ja he comentat en aquest bloc la perícia de l’escriptor Josep Maria Espinàs per camuflar-se entre els passatgers dels autobusos a fi de trobar alguna perla en la conversa de la gent que, un cop immortalitzada en la seva vella Olivetti Studio 46, conformarà una columna digna de ser retallada. Jo no tinc el seu olfacte de gos coniller (i molt menys la seva capacitat de transformar un diàleg anònim en un article brillant) però el cert és que quan per casualitat he sentit algun retall de conversa o una frase que em cridés l’atenció tampoc no he pogut estar-me de deixar-ne constància a la meva llibreteta. Avui, després de repassar-la, he decidit compartir les meves troballes amb vosaltres, lectors.

La primera és de la meva etapa de viatjant d’enciclopèdies i la vaig sentir al poble d’Ullastrell. Provenia d’una vivenda unifamiliar amb la porta oberta.

– «Neus, fes el favor de pujar el magnetotèrmic!».

Per uns instants, em va venir al cap el Filippo Tommaso Marinetti, un dels precursors del futurisme, aquell moviment d’avantguarda de principis del segle XX que evocava el mite de la màquina. I què me’n dieu d’aquesta: «Com caldria gestionar l’eficiència energètica en el iot del sultà de Brunei?».

Anant pel carrer n’he sentit de misterioses i inquietants, sobretot extretes del seu context, com les següents: «La història el Lao Tse la va escriure en un peatge»; «Però si no l’he pegat! Total, només ha estat un cop de puny sense importància»; «¡Pa chula, yo! ¡Pa puta la Barbie!»; «Si l’Stanley Kubrick va llençar un os i va sortir una nau, no veig per què jo no puc fer una el·lipsi de vint anys»; «No me gustaría quedarme embarazada de él ni pa tras. Tú no sabes qué hijo de perra está hecho»; «I el meu marit, encara que em toqui molt els nassos, tampoc no vull que es mori». «El nen va quedar-se tot sol a l’escola fins a les dues de la matinada». «¿Entiendes, Axel? Mira, para que veas que soy tu amigo te doy el perro, y si necesitas ponerle un chip, tranquilo, que te lo pago yo. Adiéstralo bien y, si puedes, haz que a los moros y a la policía les muerda».

Un dia, sortint de l’estació de metro de la plaça Catalunya, se’m van quedar gravades les paraules d’un negre caribeny que acabava d’oferir una actuació de salsa: «Y si tienen a bien, depositen su contribución en la hucha que en mi país se llama alcancía». No sé si també seria cubà, però el cas és em va deixar estupefacte el jove mulat que va dir als seus dos amics: «Mi hermano primero se compró un Murciélago y después un Gallardo». Vaig deduir que s’estava referint a dos models de la marca de cotxes de luxe Lamborghini.