UN ACTE DE JUSTÍCIA POÈTICA

Aquesta matinada, als antípodes del nostre país, hi haurà uns quants xocs de trens i vés a saber si més d’un no sortirà tan malparat com si li hagués passat per sobre l’exprés de la mitjanit. I és que a Nova Zelanda es disputarà la gran final del campionat del món de rugbi entre la selecció del país amfitrió i la de França. Guanyin o perdin els all blacks, a hores d’ara els habitants de les tres illes neozelandeses estan més que satisfets: el seu equip va derrotar l’etern rival, Austràlia, a les semifinals. I això –no sé on ho he llegit– sembla que els suposa un plaer infinitament superior que passar una nit amb la model Ellen Macpherson.

Però avui no parlaré de rugbi sinó d’aquest vídeo que també va de xocs i que no puc deixar de mirar. Un búbal comú, un antílop de les dimensions d’una mula, atropella un ciclista amb la contundència d’una piconadora. Apart de la bellesa de l’acció, per a mi no deixa de ser un poètic acte de justícia. L’animal s’erigeix en un Robin Hood de recargolades banyes que, amb fermesa digne d’encomi, no dubta a tallar de soca-rel la prepotent excentricitat del gènere humà. «Què és això d’envair la pau de la meva sabana africana amb un ridícul vehicle de pedals? No ho admeto! Una altra cosa eren aquelles infernals màquines del ral·li París-Dakar que passaven per sobre de tot a fi d’esgarrapar uns segons al cronòmetre», segur que ha pensat l'abrivat búbal abans del placatge.

Ens creiem els reis del món sense ser-ho i, de tant en tant, és bo que alguna altra espècie del planeta ens fumi una guitza que ens torni a fer baixar del pedestal. Encara tinc molt present la notícia d’aquest passat estiu de l’atac mortal d’un tauró a un submarinista que estava de viatge de noces a les illes Seychelles. O retinc l’envestida d’un bisó americà a una turista sexagenària que surt volant per haver-s’hi apropat més del compte en aquell vídeo dissuasiu de l’oficina de turisme del parc nacional de Yellowstone. A mi mateix els cartílags del turmell dret em recorden cada cert temps que fa uns anys van estar a punt de ser devorats per cinc larves de papallona que es van capficar a acompanyar-me després d’uns dies a la selva amazònica.

Sigui com vulgui, celebro que els nostres protagonistes d’avui, el jove sudafricà Evan van der Spuy i el búbal comú, hagin sortit sans i estalvis de la col·lisió (segur que algun dia podran explicar l’incident als seus néts).  Igualment, tampoc no em sabrà greu que, un cop recuperat de l’ensurt, el noi guanyi algun o altre caleró cedint la seva imatge a alguna marca de cascos protectors de bicicleta. Però a mi m’interessa més el búbal comú. Veient com se les gasta amb les seves implacables escomeses, estic pensant a fer una col·lecta entre els veïns del barri per contractar-lo i baixar-li una mica els fums a la catèrvola d’odiosos ciclistes infractors que circulen per la meva ciutat.