 |
| Foto: Andrew McConnell |
La demanda d’un universitari congolès amb pinta de parvenu, un tal Bienvenu Mbutu Mondondo, ha obligat a seure el Tintín al banc dels acusats a fi que sigui jutjat per racisme i apologia de la colonització. Si el dictamen del tribunal belga que instrueix la causa resulta favorable al demandant, l’àlbum de les aventures al Congo del popular personatge de ficció serà immediatament retirat del mercat. Només un idiota o un extraterrestre pot deixar d’entendre que la visió de l’Hergé –per cert, gairebé impúber quan va concebre la historieta– era la que Europa tenia dels africans a començaments del segle XX, més o menys igual que la dels colons amb els indis americans o la dels convictes alliberats amb els aborígens australians.
Per la fila que fa, no m’estranyaria que aquest ofès ciutadà formés part de la classe dirigent del seu país, aquella que trepitja un dia i un altre els drets d’una multitud ingent de compatriotes misèrrims i analfabets amb l’argument més vell i contundent que existeix: la cobdícia. Si en temps passats aquesta xacra se satisfeia explotant matèries primeres com el cautxú, els diamants i l’ivori, ara li ha arribat el torn a un compost mineral que resulta clau en la tecnificada societat actual: el coltan. Una troballa valuosíssima si es para esment en què té una conductivitat vuitanta vegades superior a la del coure i que sembla que ja ha esdevingut del tot imprescindible en els mòbils, els ordinadors, les bateries i els microxips d’última generació. Doncs bé, la major part de la producció mundial en surt de l’eufemística República Democràtica del Congo. El problema és que les conseqüències que se’n deriven de l’extracció no han variat gens ni mica respecte a la dels tresors d’èpoques antigues: esclavatge, explotació infantil, repressió implacable i, sobretot, mort. Mort a dojo. Una sagnia de més de tres milions d’ànimes.
La hipocresia és present a tot arreu, tant al primer com al tercer món. Per això jo em quedo amb el gest sincer de la Josephine Mpongo, una altra congolesa que quan no ven ous al mercat de Kinshasa toca el violoncel a l’Orquestra Simfònica del Congo, integrada per dos-cents músics aficionats que assagen al pati que es pot veure a la foto. Sembla com si la proclama amb què cada dia s’acomiadava al seu programa el Ramón Trecet, l'expresentador de Diálogos 3 de RNE, hagués esdevingut efectiva en un racó llunyà de món. «Buscad la belleza. Es la única propuesta que merece la pena en este asqueroso mundo».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada