27 de nov. 2011

EL DILEMA DE L'ALIMENTACIÓ AL MÓN

Foto-quadre: Teresa Capell
És la gallina un animal en perill d’extinció? Doncs sí. Gairebé una tercera part de totes les races del món n’hi està. El blat, el cogombre, el meló, l’enciam... són aliments en perill d’extinció? També, sobretot si jutgem pels centenars de varietats que se n’han perdut en el decurs del darrer segle. Hi ha experts que asseguren que la dada és alarmant perquè algunes d’aquestes races i varietats tenen característiques úniques, com per exemple la resistència a la calor i a la sequera o a certes malalties i epidèmies, que podrien ser de gran valor en el futur.
D’altra banda, es calcula que la població del planeta arribarà aquest any als set mil milions de persones, una xifra obsoleta d’aquí no res si es compleixen les previsions per al 2045: nou mil milions. Això, tenint en compte el consum creixent de carn i làctics en les economies emergents, suposarà duplicar la producció alimentària per tal de cobrir la demanda. Si a aquest panorama s’afegeixen el canvi climàtic i les plagues amb capacitat de mutació ràpida, és evident que hi ha una urgència per trobar una manera d’augmentar la producció d’aliments. El que ja no tinc tan clar és com s’ha de gestionar aquesta qüestió, si del mode que proposen alguns, és a dir, sense agreujar l’anèmia genètica inseparable de l’ostensible abundància de l’agricultura industrialitzada, o bé apostant per una dependència creixent de solucions tecnològiques i uniformitzades per a tots els problemes.
En dubto perquè, tot i que han estat necessaris més de deu mil anys per domesticar conreus i animals a fi de crear l’enorme varietat genètica de què hem arribat a disposar en la nostra producció d’aliments, no n’hi ha cap que no hagi passat per les mans de l’home de manera selectiva per tal d’afavorir determinats trets. És a dir, totes les espècies animals i vegetals domèstiques del món són transgèniques. Sorpresa!!! No veig, doncs, per què ara no podem accelerar el procés amb l’ajuda de la tecnologia. I més, amb la superpoblació del planeta que s’acosta. El monocultiu a gran escala amb llavors genèticament uniformes ha augmentat la productivitat i ha satisfet les necessitats més urgents. És cert que en aquesta primera fase, en el cas dels vegetals, les varietats d’alt rendiment han esdevingut plantes genèticament més febles que han necessitat fertilitzants químics cars i plaguicides tòxics. És el mateix cas de les races d’animals d’alt rendiment, que sovint han requerit pinsos cars i una considerable atenció veterinària. Però, per això està la ciència, per anar trobant solucions als problemes que en sorgeixen. El marge de millora és infinit, sobretot quan som a les beceroles d’aquest tipus d’investigació. Si tots els científics del món tenen la mateixa motivació que els meus amics de Lleida, puc assegurar que estem en bones mans. Està molt bé que hi hagi bancs de llavors, com l’admirable Cambra Mundial d’Svalbard, a Noruega, però davant de la biotecnologia tampoc és qüestió que ens esquincem les vestidures abans d’hora.
––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Per tal de treure-li ferro a l’assumpte, i encara que no vingui al cas, vull destacar la faceta com a pintora de la Teresa Capell, la catedràtica de biotecnologia autora del quadre-il·lustració que acompanya avui el text de l’article. És una mostra de la humanitat dels científics implicats en la lluita contra un dels problemes que amenacen l’existència de l’ésser humà en el segle XXI: la fam.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada