LA MALÀRIA I EL GINTÒNIC

Foto: Imatges Google

«Però, què fa la monja Teresa Forcades al festival de Nadal dels meus fills?», em pregunto mentre l’observo tota cofoia asseguda a l’altra banda de la sala. Algú em comenta que és la tieta d’una alumna de l’ESO del col·le. Com que encara tinc molt present la seva ferma oposició a l’OMS, a la indústria farmacèutica i a l’obligació de vacunar-se contra la grip A, de seguida em dóna per comparar-la al viròleg pijo Nathan Wolfe, elogiat per la comunitat mundial pels seus esforços en la recerca de gèrmens desconeguts que puguin amenaçar la humanitat. El jove científic pretén transformar la manera de plantejar-nos el control de les malalties virals que acaben en pandèmies. Per això s’ha proposat conscienciar els organismes internacionals de la necessitat de passar de la contenció dels brots a la presa d’agressives mesures preventives contra els virus emergents. Paral·lelament, ha alertat dels riscos que comporta el transport global, el canvi climàtic, les ciutats atapeïdes de gent i l’increment d’una població anciana. Pel que sembla les societats modernes són una mina per als microbis i, tot plegat, un brou de cultiu perquè les farmacèutiques comencin a fregar-se les mans (si és que no ho han fet prou durant tots aquests anys). 

Jo sóc més del parer de la Teresa Forcades i crec que, pels motius que sigui, ens agrada fer un gra massa i que el que caldria en realitat és redoblar els afanys en el combat contra els estralls de les malalties conegudes. Encara sento vergonya aliena davant de la indiferència (interessada?) per la tasca impagable del científic colombià Manuel Patarroyo –un dels meus tres herois particulars, juntament amb el Nelson Mandela i el J. Michael Fay– en la lluita contra la malària. Si bé, arran de l’obvietat que els seus experiments són efectius per a un 95% dels casos, aquest any ha tornat a ser mereixedor de tota mena de reconeixements, no puc oblidar els menyspreus i les contrarietats que ha patit al llarg de trenta anys de recerca. Estic convençut que si no hagués tingut cap obstacle en el trajecte ja faria temps que molts dels infectats per l’esmentada malaltia haurien gaudit del remei i que a l’escriptor Javier Reverte no li hauria calgut vantar-se amb ironia del seu antídot pedestre: el gintònic.