13 de des. 2011

EQUIDISTÀNCIES

Foto: Imatges Google
El Lluís, el meu metge de capçalera jubilat preferit, explica amb una prosa molt poètica que ens esgarrifaríem si sabéssim la quantitat de gotes salivals que arribem a expel·lir quan parlem. Evidencio que la passió desbordant amb què ens instrueix li fa males passades i que, sense adornar-se, predica amb l’exemple com ningú. Tanmateix, no en faig gaire cas perquè la seva al·locució em té del tot embadalit. Comenta que precisament la principal via de transmissió de la grip es produeix per mitjà d’aquestes gotetes, anomenades de Pflügge, les quals surten disparades com una fletxa quan tossim o esternudem i solen trobar les seves víctimes a menys d’un metre de distància.
Quan perdem interès per les gotetes de Pflügge, ens centrem a parlar de distàncies. Un altre company, viatger empedreït, ens fa partícips d’una curiosa constatació. Mentre que aquí, en el transport públic, quan ens agafem a la barra vertical que ens impedirà caure en cas de frenada violenta ens guardem molt de tocar amb la mà la d’un altre passatger, a Colòmbia en canvi és un fet habitual. No hi ha cap mena d’aprensió a envair l’espai vital d’altri.
De camí cap a casa l’associació d’idees em porta a divagar sobre equidistàncies. M’ho prenc com un joc estimulant. Començo per la mitjana de la carretera, que la divideix en dos, i, a poc a poc, sorgeix una tirallonga inacabable: l’eix de simetria dels miralls; els braços desiguals de la romana que, paradoxalment, tenen la funció d’equilibrar pesos; el diàmetre de la circumferència; la classe i l’edat mitjanes; el got mig ple o mig buit, segons l’optimisme amb què es miri; el pes mitjà d’alguns esports de lluita; el dijous i el juny, que en cas de proposar-nos-ho podrien marcar una divisió temporal, igual que el migdia i la mitjanit; l’equador de la Terra i els deserts (al mig de no res); la barra de pa de mig i la carn al punt; la mediocritat; els mig campistes del Barça i el centre d’un camp de futbol; la mitja taronja; el mediador; Pinós, el centre geogràfic de Catalunya; el purgatori; el concepte eròtic de la mitja (agafat amb pinces); la conjunció copulativa y en castellà i i en català; l’extint partit polític UCD; el melic que tant ens agrada mirar-nos, situat al mig del cos; les expressions de mig a mig, a mitja màquina i mitges tintes; el “just mig” aristotèlic, és a dir, el seu ideal ètic, el punt exacte entre un excés i un defecte, com per exemple la valentia, equidistant de la intrepidesa i la covardia... Els meus quaranta-tres anys, la meitat de la meva vida? Merda!, em començo a angoixar. Més val deixar-ho córrer!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada